Valencià Castellano
Inici Presentació Normatives Serveis


Darrera actualització: 27/02/2012

Descripció

Després de dos capítols introductoris de caràcter sociodemogràfic i històric, al llarg del programa es descriuen els canvis psicològics que es donen en els darrers anys de la vida humana. Es contempla el canvi normal i patològic i les diverses àrees i contextos d'intervenció psicosocial.

Objectius

L'assignatura estableix els següents objectius:
1. Adquirir coneixements associats amb l'estudi de la senectut des de la psicologia evolutiva.
2. Assolir les teories de l'esmentada etapa que es presenten des de la perspectiva biològica.
3. Conèixer els canvis i patologies característics en l’envelliment.
4. Obtindre una visió de l'envelliment des de les dimensions física, social i afectiva, cognitiva i de personalitat.
5. Conèixer els serveis socials dirigits a persones majors.
6. Adquirir el mètode d'investigació, de recerca d'informació i de síntesi crítica relacionada amb aquest àmbit d'intervenció.

Coneixements previs

Aquesta assignatura continua les referències en la darrera part del cicle vital que es veuen en Psicologia Evolutiva II. És un complement per a l'assignatura que fa referència als serveis socials. És aconsellable haver cursat l'assignatura Psicologia Evolutiva II o Psicologia de la Salut.

Metodologia

L'assignatura s'impartirà a partir d'explicacions del professorat i de lectures obligatòries (sobre les quals s'informarà a l'estudiantat a l'inici de cada tema).
Es realitzaran 10 hores de pràctiques d'aula i 10 de laboratori. Els continguts pràctics són obligatoris i constitueixen matèria d'examen; per tant, seran objecte d'explicació en classe o en laboratori, i tindran la tutoria personal del professorat.

Avaluació

Tipus de proves: Dos exàmens, un de pràctic i un altre teòric, al final del semestre.
L'examen teòric consisteix en una prova escrita. L'examen pràctic pot ser completat amb la presentació d'un treball escrit sobre alguna de les pràctiques del manual de pràctiques de l'assignatura: García Peña, E. i Clemente, R.A. (2002), Manual de prácticas de psicología de la vejez. Castellón: UJI. La nota de l'examen pràctic equival al 30% de la nota final.
Es valoraran altres aportacions dels estudiants, especialment les derivades de les pràctiques, fins a un 10 % de la nota final.
Es valora durant el curs la possibilitat que l'alumnat participe en l'exposició de temes teòrics específics.
Opció a matrícula: Per als alumnes amb nota superior a 8,5 en la suma de les dues proves d'examen.
Reclamació de proves: Se segueixen les normes emanades d'instàncies superiors.

Temari de teoria

TEMA 1: QÜESTIONS GENERALS I DEMOGRÀFIQUES.
1.1. Concepte. Introducció. Gerontologia, geriatria i envelliment.
1.2. Demografia. L'envelliment de la població. Piràmides de població. Altres mesures demogràfiques.
1.3. Qualitat de vida. Factors relacionats. Esperança de vida.
1.4. L'opinió pública i els temes d'ancians. Teories implícites.

Belsky, J. K. (2001) Capítulo 1. Las personas y el campo de estudio. En Psicología del envejecimiento, pp. 1-24. Madrid: Paraninfo.
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I. , González J. L., y Díaz P. (1992) Capítulo 1. La vejez en la sociedad actual. En Evaluación e intervención psicológica en la vejez, pp. 17-29. Barcelona: Martínez Roca.
Fernández-Ballesteros, R. (2000). Capítulo 1. Gerontología social. Una introducción. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
ONU (2002). II Asamblea Mundial sobre el Envejecimiento: Plan de Acción Internacional.
Vinuesa Angulo, J.; y Moreno Jiménez, A. (2000). Capítulo 2. Sociodemografía. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.

TEMA 2: CONCEPTUALITZACIÓ I APROXIMACIÓ HISTÒRICA.
2.1 Visió crítica del deteriorament. La senectud com a procés enfront de la senectud com a estat. Envelliment i vellesa. Pèrdues i guanys. L'edat. Perspectiva multidisciplinar.
2.2 Teories no específiques i específiques sobre l'envelliment.
2.3 Mètodes d'investigació: Estudis transversals, longitudinals i seqüencials.
2.4 Història de la gerontologia.

Belsky, J. K. (2001) Capítulo 2. Teorías y métodos de investigación. En Psicología del envejecimiento, pp. 25-61. Madrid: Paraninfo.
Fernández-Ballesteros, R. (2000). Capítulo 1. Gerontología social. Una introducción. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Forteza (1993). Aproximación histórica a la Psicogerontología. Investigaciones psicológicas, 12, 31-43.

TEMA 3: CANVIS NEUROANATÒMICS I NEUROFISIOLÒGICS.
3.1 Teories sobre l'envelliment: teories moleculars, cel•lulars i de sistemes.
3.2 Degeneració i mort cel•lular: canvis microscòpics, toxicitat i oxidació.
3.3 Envelliment del sistema nerviós: canvis estructurals i bioquímics.
3.4 Envelliment del sistema nerviós: canvis funcionals.
3.5 Envelliment i demència: demències corticals, subcorticals i altres tipus de demència.

Alberca, R. (1999) Demencias: diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Masson
Junqué, C., y Jurado, M.A. (1994). Envejecimiento y demencias. Barcelona: Martínez Roca.
Medina. (1997) Biologia del envejecimiento. Investigacion y Ciencia, pp. 219 y siguientes.
Timiras, P.S. (1997). Bases fisiológicas del envejecimiento y Geriatría. Barcelona: Masson.

TEMA 4: INTEL•LIGÈNCIA I SAVIESA.
4.1 Intel•ligència:
4.1.1 Concepció tradicional. Model clàssic d'envelliment, de Botwinick. Teoria Bifactorial, de Horn: Intel•ligència fluida i cristalitzada. Proposta de Baltes: Mecànica i pragmàtica de la intel•ligència. Estudi seqüencial de Seattle, de Schaie. Factors moduladors de l'estudi de la intel•ligència: Educació, temps de reacció, salut i estimulació cognitiva.
4.1.2 Intel•ligència pràctica, de Sternberg. Habilitats exercitades, de Denney. Perspectiva neopiagetiana. Pensament formal. Hipòtesi de la regressió, de Rabbit. Pensament postformal. Estils de pensament. Crítiques a la intel•ligència pràctica.
4.2 Saviesa. Components de la saviesa, de Baltes. Factors relacionats. Resultats empírics.

Belsky, J. K. (2001) Capítulo 6. La inteligencia. En Psicología del envejecimiento, pp. 167-195. Madrid: Paraninfo.
Calero García, M.D. (2000). Capítulo 7. Psicología de la vejez: el funcionamiento cognitivo. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I. , González J. L., y Díaz P. (1992) Capítulo 2. Funcionamiento intelectual. En Evaluación e intervención psicológica en la vejez, pp. 30-73. Barcelona: Martínez Roca.
Garcia Peña, E. y Clemente, R.A. (2002). Manual de practicas de psicología de la vejez. Castellón: UJI.

TEMA 5: MEMÒRIA I APRENENTATGE.
5.1 Introducció. Perspectiva del processament de la informació. Hipòtesis generals explicatives de deteriorament.
5.2 Atenció. Sostinguda. Dividida. Selectiva. Canvi atencional.
5.3 Aprenentatge. CC. CI. Aprenentatge verbal. Adquisició d'habilitats.
5.4 Memòria.
5.4.1 Introducció. Valoracions de queixes subjectives.
5.4.2 Perspectiva del processament de la informació. Teoria de recursos de processament, de Salthouse. Efecte de la intrusió de pensaments, de Hasher i Zacks. Teoria de Sistemes de la memòria. Investigacions de Mitchell.
5.4.3 Memòria quotidiana. Problemes dels mètodes tradicionals. Estudi longitudinal de Baltimore, de Sinnot.
5.4.4 Memòria prospectiva i retrògrada. Efecte de la motivació, de Sinnot. Efecte del punt superior dels records. Freqüència de pensaments associats a records, de Webster.
5.4.5 Avaluació de la memòria en ancians.
5.4.6 Intervenció en problemes de memòria.

Belsky, J. K. (2001) Capítulo 7. La memoria y la demencia. En Psicología del envejecimiento, pp. 197-211. Madrid: Paraninfo.
Calero García, M.D. (2000). Capítulo 7. Psicología de la vejez: el funcionamiento cognitivo. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I. , González J. L., y Díaz P. (1992) Capítulo 3. Evaluación e intervención en el funcionamiento cognitivo: La memoria. En Evaluación e intervención psicológica en la vejez, pp. 75-108. Barcelona: Martínez Roca.
Ruipérez Cantera, I. (2000). Capítulo 16. Escalas de valoración en contextos geriátricos. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Vega, J.L., y Bueno, B. (1996). Capítulo 4. Atención, aprendizaje y memoria. En Desarrollo adulto y envejecimiento. Madríd: Síntesis.

TEMA 6: CANVIS FÍSICS I FUNCIONALS.
1.1 Activitats de la vida diària. Autonomia i dependència. Dimensions en ABVD, AIVD i AAVD. Expectatives en limitacions autònomes. Intervenció en AVD. Variables personals associades.
1.2 Trastorns de la marxa. Patró d'envelliment. Caigudes: Causes i prevenció de riscos. Intervenció.
1.3 Trastorns de la micció. Formes de presentació. Causes. Conseqüències. Intervenció.
1.4 Trastorns del son. Patrons de son-vigília. Causes. Intervenció.
1.5 Canvis sensorials. Visió. Audició.


Belsky, J. K. (2001) Capítulo 4. Funcionamiento sensorial y motor. En Psicología del envejecimiento, pp. 99-129. Madrid: Paraninfo.
Durante Molina, P.; y Pedro Tarrés, P. (1998). Terapia ocupacional en geriatría: principios y práctica. Barcelona: Masson.
Fernández de Trocóniz, M.J.; Montorio Cenato, I., y Díaz Vega, P (1987). Capítulo 6. Incontinencia urinaria. En Cuando las personas mayores necesitan ayuda. Madrid: IMSERSO.
Fernández de Trocóniz, M.J.; Montorio Cenato, I., y Díaz Vega, P (1987). Capítulo 4. Insomnio. En Cuando las personas mayores necesitan ayuda. Madrid: IMSERSO.
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I., González J. L., y Díaz P. (1992) Capítulo 5. Actividades de la vida diaria en la vejez. En Evaluación e intervención psicológica en la vejez, pp. 144-173. Barcelona: Martínez Roca.
Ruipérez Cantera, I. (2000). Capítulo 16. Escalas de valoración en contextos geriátricos. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Ruipérez Cantera, I. (2000). Capítulo 22. Ejercio físico, movilidad y habilidades de la vida diaria. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Salinas Casado, J.; y Virdesa Chamorro, M. (2000). Incontinencia urinaria en la mujer. Madrid: Aula Médica.
Verdugo, M. A.; y Gutiérrez-Bermejo, B. (2000). Promoción de la autonomía. En I. Montorio y M. Izard, Intervención psicológica en la vejez. Aplicaciones en el ámbito clínico y de la salud. Madrid: Síntesis.

TEMA 7: CANVIS EN LA PERSONALITAT.
7.1 Models d'estadis. Característiques. Model de Levinson.
7.2 Models de trets.
7.2.1 Estudi de Kansas, de B. Neugarten. Mètode. Resultats. Crítiques. Estudi posterior per la Universitat de Xicago. Teoria de la desvinculació/alliberament, de Cumming i Henry. Teoria de l'activitat, de Neugarten i col•laboradors. Tipologies personals.
7.2.2 Estudi de Baltimore, de Costa i McCrae. Mètode. Resultats. Crítiques. Model dels cinc trets bàsics.
7.2.3 Altres estudis. Estudi de Haan, Millsap i Hartka. Estudi de Berkeley/Oakland, de Caspi, Bem i Elder.
7.3 Models contextualistes. Esdeveniments normatius i no normatius.
7.4 Altres trets. Afrontament d'estrès. Locus de control. Autoestima i felicitat.


Belsky, J. K. (2001) Capítulo 8. La personalidad. En Psicología del envejecimiento, pp. 229-262. Madrid: Paraninfo.
Reig Ferrer, A. (2000). Capítulo 6. Psicología de la vejez. Comportamiento y adaptación. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.

TEMA 8: LA FAMÍLIA.
8.1 Introducció. Canvis demogràfics en la familia.
8.2 Relacions de parella.
8.2.1 Satisfacció conjugal. Models. Crítiques. Factors d'influència.
8.2.2 Viduïtat. Context i característiques. Episodi de dol. Característiques. Models de dol. Worden. Bowlby. El dolor en el dol. Factors moduladors. Intervenció.
8.2.3 Sexualitat. Canvis en la resposta sexual. Satisfacció.
8.3 Relacions amb fills.
8.3.1 Llar intergeneracional. Freqüència de contacte.
8.3.2 El niu buit.
8.3.3 Atenció al familiar malalt. Intervenció.

Bazo Royo, M.T. (2000). Capítulo 9. Sociedad y vejez: la família y el trabajo. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 10. La familia de ancianos. En Psicología del envejecimiento, pp. 295-329. Madrid: Paraninfo.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 11. Cambios en la vida: la jubilación y la viudedad. En Psicología del envejecimiento, pp. 351-366. Madrid: Paraninfo.

TEMA 9: LA COMUNICACIÓ.
9.1 Rehabilitació de la comunicació en l'ancià.
9.2 Programes d'entrenament en habilitats socials i interpersonals.

Chumillas Fernández, M.J. (2000). Capítulo 23. Formación de familiares y personal. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Fernández de Trocóniz, M.J.; Montorio Cenato, I., y Díaz Vega, P (1987). Capítulo 3. Cómo mejorar la comunicación con nuestros familiares. En Cuando las personas mayores necesitan ayuda. Madrid: IMSERSO.

TEMA 10: VIDA EXTRAFAMILIAR. LA JUBILACIÓ.
10.1 Relacions afectives i socials extrafamiliars en la vellesa. Les amistats.
10.2 Jubilació. El temps lliure.

Bazo Royo, M.T. (2000). Capítulo 9. Sociedad y vejez: la família y el trabajo. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 11. Cambios en la vida: la jubilación y la viudedad. En Psicología del envejecimiento, pp. 331-350. Madrid: Paraninfo.
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I. , González J. L., y Díaz P. (1992) Capítulo 6. El apoyo social en la vejez. En Evaluación e intervención psicológica en la vejez, pp. 176-193. Barcelona: Martínez Roca.
Moragas Moragas, R. (2000). Capítulo 19. Preparación para la jubilación. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.

TEMA 11: CONTEXTOS DE CANVI.
11.1 Els contextos extrafamiliars
11.2 Avaluació d'ambients.

Fernández-Ballesteros, R., y Corraliza Rodríguez, J.A. (2000). Capítulo 10. Ambiente y vejez. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I. , González J. L., y Díaz P. (1992) Capítulo 7. Ambiente y vejez. En Evaluación e intervención psicológica en la vejez, pp. 195-223. Barcelona: Martínez Roca.
Garcia Peña, E. y Clemente, R.A. (2002). Manual de practicas de psicología de la vejez. Castellón: UJI.

TEMA 12: ENVELLIMENT I PSICOPATOLOGIA.
12.1 Introducció.
12.2 Depressió. Factors d'incidència: edat, sexe i institucionalització. Causes. Hipòtesis explicatives. Suïcidi. Instruments d'avaluació. Programes d'afrontament.
12.3 Demències:
12.3.1 Definició i prevalència.
12.3.2 Alzheimer. Criteris. Trastorns de conducta associats. Evolució. Teoria del paral•lelisme invers, de Reisberg. Escala de deteriorament global, de Reisberg.
12.3.3 Demència vascular. Criteris. Ictus, ACV i AIT. Símptomes associats.
12.3.4 Altres demències. Diagnòstic diferencial. Pseudodemència.
12.3.5 Demència i depressió.
12.3.6 Intervenció en demències. Suport a les famílies.
12.4 Altres patologies en l'envelliment. DECAE i AMAE. Síndrome confusional (delirium).
12.5 Mesures jurídiques: incapacitat i internament.

American Psychiatric Association (2002). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. DSM-IV-TR. Barcelona: Masson.
Barreto Martín, M.P., y Martínez Besteiro, E. (2000). Capítulo 25. Cuidados paliativos. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 3. Envejecimiento normal y prevención de enfermedades. En Psicología del envejecimiento, pp. 86-96. Madrid: Paraninfo.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 5. Enfermedad, discapacidad y atención sanitaria. En Psicología del envejecimiento, pp. 131-149. Madrid: Paraninfo.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 7. La memoria y la demencia. En Psicología del envejecimiento, pp. 212-227, Madrid: Paraninfo.
Belsky, J. K. (2001) Capítulo 9. Psicopatología. En Psicología del envejecimiento, pp. 263-294. Madrid: Paraninfo.
Boada Rovira, M., y Tárraga Mestre, L. (2000). Capítulo 24. La enfermedad de Alzheimer y otras demencias y su tratamiento integral. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Boada Rovira, M., y Tárraga Mestre, L. (2002). Alzheimer. La memoria está en los besos. Barcelona: Mayo.
BOE nº 7 (2000). Ley 1/2000, de Enjuiciamiento Civil.
Brannon, L.; y Feist, J. (2000). Capítulo 11. Enfermedades crónicas. En Psicología de la salud. Madrid : Paraninfo.
Brannon, L.; y Feist, J. (2000). Capítulo 9. Enfermedades cardiovasculares. En Psicología de la salud. Madrid : Paraninfo.
García Huete, E. (2000). Capítulo 20. Prevención y promoción en salud en la vejez. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Martínez Maroto, A. (2000). Capítulo 12. Aspectos legales y consideraciones éticas básicas relacionadas con las personas mayores. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Peña-Casanova, J. (1999) Enfermedad de Alzheimer. Barcelona: Fundació La Caixa.
Peña-Casanova, J. (1999) Fundamentos y principios generales de la intervención en la enfermedad de Alzheimer. Barcelona: Fundació La Caixa.
Rodríguez Mañas, L. (2000). Capítulo 5. Envejecimiento y enfermedad: manifestaciones y consecuencias. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.

TEMA 13: L'AFRONTAMENT DE LA PRÒPIA MALALTIA I LA MORT
13.1 Introducció. Pensaments al voltant de la mort.
13.2 Temor a la mort. Edat. Malaltia. Personalitat
13.3 L'experiència de morir. Kübler-Ross: Estadis de la mort.
13.4 Intervenció institucional. Teràpia individual.

Belsky, J. K. (2001) Capítulo 12. La muerte y morirse. En Psicología del envejecimiento, pp. 369-397. Madrid: Paraninfo.

TEMA 14: SERVEIS SOCIALS PER ALS ANCIANS
14.1 Recursos. De temps lliure. Preventius. Permanència en domicili. Sociosanitaris.
14.2 La institucionalització en els ancians.
14.3 Plans d'actuació. Pla gerontològic. Indicadors assistencials. Altres plans d'actuació.

Belsky, J. K. (2001) Capítulo 5. Enfermedad, discapacidad y atención sanitaria. En Psicología del envejecimiento, pp. 150-164. Madrid: Paraninfo.
Conselleria de Benestar Social. Generalitat Valenciana (1998). Plan de calidad asistencial gerontológica 1998-2003.
Conselleria de Benestar Social. Generalitat Valenciana (2000). Indicadores para la mejora de la atención residencial.
Fernández-Ballesteros, F. (2000). Capítulo 18. Calidad total en servicios gerontológics. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Fernández-Ballesteros, R.; García Merita, M.; y Hernández, J.M. (2000). Capítulo 17. Planificación y evaluación de programas gerontológicos. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Norberto Fernández-Muñoz. J. (2000). Capítulo 13. Políticas sociales en una sociedad envejecida: la evolución de la Seguridad Social y los servicios sociales para mayores en el siglo XX. En R. Fernández-Ballesteros (Dir.), Gerontología social. Madrid: Pirámide.

Bibliografia

Fernández Ballesteros, R. (2000). Gerontología social. Madrid: Pirámide.
Garcia Peña, E. y Clemente, R.A. (2002). Manual de practicas de psicología de la vejez. Castellón: UJI.
Belsky, J. K. (2001) Psicología del envejecimiento. Madrid: Paraninfo.

Altarriba Mercader, F.X. (1992). Gerontología. Barcelona: Boixareu.
Bazo, M.T. (1989). La sociedad anciana. Madrid: CIS.
Belsky, J.K. (1996). Psicología del envejecimiento. Barcelona: Masson.
Blazer, D. (1984). Síndromes depresivos en geriatría. Barcelona: Doyma.
Carretero, M., Palacios, J. Y Marchesi, A. (1985). Psicología Evolutiva 3: Adolescencia, madurez y senectud. Madrid: Alianza.
Castro Gutierrez, A. (1992). La tercera edad: Tiempo de ocio y cultura. Madrid: Narcea.
Ciurgea, C.E. (1995). Envejecimiento cerebral. Barcelona: Masson.
Cubero, M.V. (1991). La animación sociocultural: Una alternativa para la tercera edad. Madrid: Siglo XXI.
Defensor del pueblo (2000). Informes, estudios y documentos. La atención sociosanitaria en España: Perspectiva gerontológica y otros aspectos conexos. Madrid:
Fernández-Ballesteros R., Izal M., Montorio I. , González J. L., y Díaz P. (1992) Evaluación e intervención psicológica en la vejez. Barcelona: Martínez Roca.
Ferrey, G., Le Goues, G. y Bobes, J. (1994). Psicopatología del anciano. Barcelona: Masson.
García Arroyo, M.J. (1995). Entrenamiento en habilidades psicocorporales en la vejez. Salamanca: Amaru.
Geist, H (1977). Psicología y psicopatología del envejecimiento. Buenos Aires: Paidos.
Hayflick, L. (1994). Cómo y por qué envejecemos. Barcelona: Herder.
Junqué, C., y Jurado, M.A. (1994). Envejecimiento y demencias. Barcelona: Martínez Roca.
Kalish, A. (1983). La vejez. Perspectivas sobre el desarrollo humano. Madrid: Pirámide.
Kane, R.A., y Kane, R.L. (1993). Evaluación de las necesidades de los ancianos. Madrid: Fundación Caja Madrid.
Laforest, J. (1991). Introducción a la Gerontología. Barcelona: Herder.
Lehr, U. (1980). Psicología de la senectud. Barcelona: Crítica.
Martín García, A.V. (1994). Educación y envejecimiento. Barcelona: PPU.
Montorio, I. e Izal, M. (1999). Intervención psicológica en la vejez. Aplicaciones en el ámbito clínico y de la salud. Madrid: Síntesis.
Silvestre, N.; Solé, M.R.; Pérez, M., y Jodar, M. (1996). Psicología evolutiva. Adolescencia, edad adulta y vejez. Barcelona: Ceac.
Vega, J.L. (1990). Psicología de la vejez. Salamanca: Barona.
Vega, J.L., y Bueno, B. (1995) Desarrollo adulto y envejecimiento. Madrid: Síntesis.
Vizcaíno Martí, J. (2000). Envejecimiento y atención social. Barcelona: Herder.