613 - Llenguatge Musical II
Darrera actualització: 01/06/2010*
Descripció
INTRODUCCIÓEl llenguatge musical constitueix l'assignatura més important de l'especialitat, ja que engloba o incideix en la resta dels continguts relacionats amb l'educació musical. A través del seu estudi es pretén desenvolupar en el futur mestre especialista un domini del conjunt de sistemes i maneres d'organitzar el so. El seu estudi és un procés comparable a l'aprenentatge d'altres llenguatges i integra habilitats com ara la lectura, l'escriptura, el desenvolupament de l'oïda, el sentit del ritme, la coordinació motriu i l'expressió vocal i instrumental.
El domini del llenguatge musical implica la possessió d'un codi que permet raonar sobre la música utilitzant els termes adequats perquè la comunicació sobre aquesta puga ser compartida. Implica conèixer els conceptes necessaris per a analitzar-la, apreciar-la i suposa també la capacitat per a la seua realització ja siga en l'aspecte de la lectura, escriptura, interpretació, improvisació o composició.
A través del desenvolupament dels continguts l'estudiant aprendrà a conèixer, identificar i utilitzar correctament els recursos del llenguatge musical i la seua aplicació didàctica.
Amb aquesta assignatura es pretén reforçar, concretar, ampliar i completar els continguts desenvolupats en l'assignatura 606 Llenguatge Musical I.
DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA
Titulació: MESTRE ESPECIALISTA EN EDUCACIÓ MUSICAL
Centre: FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
Nom assignatura: LLENGUATGE MUSICAL II
Codi de l'assignatura: 613
Tipus d'assignatura: Obligatòria
Curs en el qual s'imparteix: 1r
Durada: Semestral
Crèdits: 4
Àrees: MÚSICA
Idioma: Espanyol
ESTRUCTURA
L'assignatura 613 Llenguatge Musical està configurada en 4 crèdits i té caràcter d'assignatura obligatòria. S'imparteix al llarg d'un semestre i consta de dues parts diferenciades amb la següent estructura i distribució de crèdits:
TEORIA (3 crèdits)
Sessions: 16
Durada: 2 h setmanals
Caràcter: grupal
Codi: Et1
PROBLEMES (1Crèdit)
Sessions: 16
Durada: 1 h setmanal
Caràcter: 2 subgrups
Codi: PR1, PR2
Objectius
Objectius generals:1) Posar a l'abast del futur especialista en música, les bases científiques i tècniques del fenomen sonor.
2) Definir i expressar amb precisió el vocabulari propi del llenguatge musical.
3) Analitzar una partitura musical comprenent la seua estructura rítmica, melòdica, tonal, formal, etc.
4) Interpretar partitures i cançons musicals amb timbres corporals i instrumentals.
5) Exercitar la lectura a vista i la improvisació.
6) Realitzar activitats didàctiques en les quals s'unisquen teoria i pràctica.
7) Expressar de forma original les seues idees i sentiments mitjançant l'ús de la veu, d'instruments i del moviment, en situacions d'interpretació, improvisació, amb la finalitat d'enriquir les seues possibilitats de comunicació, respectant altres formes distintes d'expressió.
8) Gaudir de l'audició d'obres musicals com a forma de comunicació i com a font d'enriquiment cultural i de plaer personal, interessant-se per ampliar i diversificar les seues preferències musicals.
9) Analitzar obres musicals com exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, reconeixent les intencions i funcions que tenen, amb la finalitat d'apreciar-les i relacionar-les amb els seus propis gustos i valoracions.
10) Utilitzar de forma autònoma i creativa diverses fonts d'informació-partitures, mitjans audiovisuals i altres recursos gràfics per al coneixement i gaudi de la música i aplicar la terminologia apropiada per a comunicar les pròpies idees i explicar els processos musicals.
11) Elaborar judicis i criteris personals, mitjançant una anàlisi crítica dels diferents usos socials de la música, i aplicar-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes.
12) Valorar la importància del silenci com a condició prèvia per a l'existència de la música i com element d'harmonia en la relació amb un mateix i amb els altres, prenent consciència de l'agressió que suposa l'ús indiscriminat del so.
Objectius específics:
1) Observar, reconèixer i diferenciar els fonaments físics i psicològics del so, utilitzant diferents recursos.
2) Identificar les qualitats del so (altura, durada, intensitat i timbre) com a variables de la matèria primera de la música i aplicar-les a la percepció musical.
3) Reconèixer, identificar i relacionar els elements bàsics del llenguatge musical (ritme, harmonia, melodia, textura, dinàmica i timbre) i les seues bases teòriques.
4) Llegir i escriure els elements bàsics del llenguatge musical, utilitzant la seua grafia. Conèixer la teoria que la regeix i la nomenclatura dels elements de la notació.
5) Relacionar i diferenciar els elements de musicals com ara el ritme, melodia, harmonia, dinàmica, timbre i textura, en les obres o en els fragments escoltats o interpretats.
6) Aplicar les lleis més elementals de la teoria musical per a fer les pròpies creacions musicals.
7) Cantar correctament composicions a una o diverses veus.
8) Interpretar amb algun instrument escolar peces musicals de forma correcta, tant del punt de vista tècnic com expressiu.
9) Interpretar amb algun instrument escolar peces musicals, valorant les consignes establides que fan possible la interpretació conjunta, entenent-la com una activitat comunitària, de cultura i de tradició.
10) Utilitzar els recursos que ofereix la tecnologia respecte a la reproducció, edició i seqüenciació de la música.
11) Respectar tot fet musical, acceptar criteris i gustos diferents dels propis i valorar la interpretació i la recepció de música en directe.
12) Reconèixer l'estructura interna de determinades composicions organitzades d'acord amb les cridades formes repetitives, amb tornada i imitatives.
13) Valorar la tasca de recerca com complement de la percepció i expressió musical, així com font d'enriquiment cultural.
Coneixements previs
CONEIXEMENTS PREVIS- Formació musical bàsica.
- Coneixements adquirits en el curs 0 Llenguatge Musical, impartit amb caràcter opcional pels professors de l'àrea de música abans de l'inici del curs acadèmic.
- Continguts impartits en l'assignatura 606 Llenguatge Musical I.
CONTINGUTS
Conceptuals:
- Coneixement dels elements constitutius de la música: so, soroll i silenci.
- Coneixement dels fonaments físics de la música i la seua relació amb els paràmetres musicals o qualitats del so musical: altura, timbre, durada i intensitat.
- Coneixement del ritme i la seua tipologia sobre la base dels conceptes de: accentuació, durada, pols, subdivisió prosòdia, la seua relació amb els diferents sistemes de representació gràfica i la mètrica.
- Coneixement de la melodia i la seua tipologia sobre la base dels conceptes de: modalitat, tonalitat, atonalitat.
- Coneixement de l'harmonia i els seus models d'organització: tipus d'acords, funcions tonals. Anàlisis de les progressions harmòniques i harmonització de melodies.
- Coneixement, anàlisi i desenvolupament dels elements de la forma musical i dels esquemes de realització de les seues estructures. Formes musicals simples, compostes i lliures
- Domini, anàlisi crítica i valoració de la nomenclatura i grafia musical.
Procedimentals:
- Representació del so musical mitjançant la grafia tradicional i altres grafies alternatives.
- Audició i reconeixement de fórmules rítmiques, intervals, canvis harmònics i elements formals a través de l'audició. Apreciació i distinció dels diferents timbres instrumentals.
- Interpretació correcta dels elements musicals bàsics mitjançant l'anàlisi, lectura a primera vista, memorització, composició i improvisació.
- Interpretació i improvisació amb instruments escolars: Instrumental ORFF, percussió corporal, flauta de bec o instruments fabricats pels estudiants. Utilització d'un repertori variat de diferents estils, èpoques i cultures.
- La cançó, aspectes interpretatius i composició. Exercicis d'entonació en diferents tonalitats.
Actitudinals:
- Interès pel procés creatiu de l'obra musical.
- Valoració de les diferents produccions sonores precedents de diverses fonts, així com del so i del silenci com elements bàsics de la música.
- Incorporació dels termes i conceptes del llenguatge musical a l'expressió pròpia i pensament.
- Valoració dels recursos del llenguatge com font de realització i expressió musical
- Valoració de l'expressió musical al servei de la paraula.
- Participació amb interès en el grup, aportant idees musicals i contribuint a la tasca comuna.
- Valoració de l'expressió parlada i cantada, com font de comunicació i expressió d'idees i sentiments.
- Pràctica, acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup.
- Sensibilitat i capacitat crítica per a gaudir del cant i de l'audició de formes musicals.
- Valoració de l'adquisició de les destreses en la pràctica instrumental.
Metodologia
De caràcter teoricopràctica, amb la finalitat que l'estudiant, a més d'adquirir els coneixements necessaris per a a entendre i dominar el llenguatge musical, desenvolupe habilitats en la seua pròpia didàctica i aprecie el valor educatiu de la música.La metodologia proposada es fonamenta en la concepció constructivista de l'aprenentatge i de l'ensenyament dins d'un model de currículum obert.
Per a aconseguir un aprenentatge significatiu i motivador, els continguts parteixen tant de l'experiència, de l'entorn i del bagatge musical de l'alumne. Es potenciaran sobretot les activitats d'aprenentatge que creuen hàbits procedimentals i actitudinals. Els conceptes es justifiquen i sorgeixen com concreció teòrica a partir de l'experimentació i la vivència pròpia.
Les activitats d'ensenyament-aprenentatge treballaran les accions d'escoltar, imitar, interpretar, improvisar, expressar, llegir, escriure i compondre música. D'aquesta manera els conceptes de ritme, melodia, harmonia i forma al costat dels paràmetres del so s'interioritzen quan s'executen a través de l'audició, la interpretació, improvisació o la composició.
Propostes metodològiques:
1 . Audició, lectura i anàlisi de peces i partitures musicals
2 . Treballs de recerca i investigació, debats i exposicions
3 . Interpretacions i improvisacions individuals o en grup amb instruments escolars
4 . Cant col·lectiu
5 . Elaboració d'esquemes, síntesis i mapes conceptuals
6 . Enregistrament de les interpretacions dels alumnes, acte-avaluació de les diferents versions de cada peça
7 . Creació de musicogrames per part dels estudiants
8 . Ús de les noves tecnologies per a l'edició, seqüenciació i enregistrament de música.
ESTRATÈGIES:
· Estratègia d'Indagació
Se seguirà com motivadora perquè el propi alumne realitze la seua pròpia aproximació als centres d'interès creats pel professor.
1 . Marcar als alumnes les pautes en les activitats fonamentals.
2 . Proporcionar els materials necessaris per a la construcció dels coneixements per part dels estudiants.
· Estratègia expositiva
Ha d'ajustar-se a l'ensenyament dels fets i conceptes. Ambdues estratègies, promouen aprenentatges significatius, sent més participativa la d'indagació per permetre un ensenyament per descobriment.
· Audició activa
Comprèn processos en dos nivells simultanis, el de la intel·ligència i el de la sensibilitat, ambdós es complementen. Es distingeixen pels objectius proposats i el mètode de treball.
D'una banda l'oïda educada i receptiu, capaç de comunicar-se, pot diferenciar altures, reconèixer timbres, observar desenvolupaments dinàmics però al mateix temps ha de ser capaç de percebre sensacions i sentiments, d'acostar-se a l'obra musical, amb capacitat selectiva i crítica. L'adquisició d'una oïda capaç de reconèixer i diferenciar és una mica que s'aprèn a poc a poc i necessita un procés.
Es proposa l'audició activa, on l'alumne intervé en el mateix procés a través de les audicions amb resposta o qüestionaris.
· La Interpretació
La interiorització de les experiències també es pot aconseguir per mitjà de la interpretació on es consideren altres aspectes:
- Font de socialització.
- Conrea aspectes tècnics i expressius.
- Exposició davant els altres del treball individual i col·lectiu.
- Amb la interpretació vocal i instrumental s'arriba al nivell expressiu màxim si l'obra està correctament seleccionada, sent un motivador d'aprenentatge considerable.
Les activitats que es plantegen al llarg de les unitats didàctiques tenen com a finalitat ampliar la competència de l'estudiant i oferir-los possibilitats d'utilitzar de forma correcta, autònoma, fora de l'aula, el que es deriva d'aquesta.
Avaluació
Criteris d'avaluació:- Distingir i aplicar els elements musicals que s'utilitzen en la representació gràfica del so.
- Dominar el llenguatge tècnic i específic per a realitzar l'anàlisi de peces musicals utilitzant les fonts documentals necessàries i elaborant criteris personals raonats.
- Llegir i escriure música en el context de les activitats musicals de l'aula com suport per a l'audició i interpretació.
- Llegir, escriure, reconèixer i reproduir els elements del llenguatge musical relacionats amb l'organització del discurs musical en contextos de percepció o expressió i com a suport a les activitats realitzades en l'aula.
- Reconèixer els paràmetres del so i els elements bàsics del llenguatge musical.
- Reconèixer i aplicar els conceptes de la notació musical a través de la lectura, l'audició i la interpretació.
- Apreciar i distingir les escales, els esquemes i els diferents sistemes d'organització del so utilitzats en la creació musical.
- Interpretar i improvisar peces i estructures musicals senzilles
- Harmonitzar i acompanyar cançons senzilles utilitzant convenientment els graus de tònica, dominant i subdominant.
- Comprendre i valorar el paper de les noves tecnologies i la seua influència en la creació, reproducció i difusió de la música en la societat actual.
- Distingir i respectar les diferents formes d'expressió musical en altres cultures i apreciar les seues aportacions.
Instruments d'avaluació:
Atès que el llenguatge musical es desenvolupa entorn de l'adquisició i potenciació de les capacitats expressives i perceptives de l'alumnat i que tots els continguts necessiten de la seua assimilació i experimentació pràctica, és fonamental l'assistència i la participació activa en totes les sessions.
Per a portar a terme l'avaluació es tindran presents els tres tipus de continguts amb la següent distribució de percentatges: conceptes (40%), procediments (40%) i actituds (20%). Aquest desglossament en l'avaluació dels continguts fa referència al caràcter de la pròpia assignatura, està relacionat amb la seua estructura i s'identifica amb la TEORIA i els PROBLEMES, englobant l'avaluació dels continguts actitudinals en ambdues parts.
Avaluació conceptual
- Resultats de l'avaluació mitjançant proves objectives basades en la realització de proves escrites sobre el desenvolupament dels continguts conceptuals exposats en el temari.
- Progressió en l'adquisició i adquisició de nous conceptes avaluats a través de treballs grupals consistents en la recerca d'informació, resums o valoracions d'activitats que seran exposats en l'aula.
- Comprensió i aplicació de l'après a través d'intercanvis orals entre els propis alumnes i debats.
Avaluació procedimental
- Resultats de l'avaluació mitjançant proves objectives: proves pràctiques que consistiran en la realització d'exercicis d'interpretació individual
- Ús adequat de la informació, capacitat de síntesi i anàlisi, ús correcte del lèxic adequat, sentit crític, independència i autonomia.
- Ús correcte de les tècniques interpretatives, compositives i creatives. Representació gràfica, sentit del ritme, contextualització dels elements musicals.
- Ordre, equilibri i unitat en la presentació dels treballs: anàlisi formal, recerca de definicions, etc.
Avaluació actitudinal
- Motivació, interès i participació en el treball
- Respecte cap a l'obra d'art
- Receptivitat cap als nous estils i tendències musicals
Temari de teoria
TEMA 1: Modalitat1.1. Mode. Concepte i definició.
1.2. Modes grecs, sistema perfecte, gèneres tonals
1.3. Modes gregorians
1.4. Modes pentatònics
1.5. Modalitat moderna. Modes diatònics o naturals
ACTIVITATS
TEMA 2: Tonalitat
2.1. Graus tonals
2.2. Tonalitats. Armadura
2.3. Escala. Concepte i definició
2.4. Tipus d'escales
ACTIVITATS
TEMA 3: El transport
3.1. Adaptació del repertori
3.2. Els instruments transpositores
ACTIVITATS
TEMA 4: Nocions bàsiques d'harmonia
4.1. Acord. Concepte i definició
4.2. Acords majors, menors, augmentats i disminuïts
4.3. Inversió i posició de l'acord
4.4. Harmonització d'una melodia
ACTIVITATS
TEMA 5: Grups de valoració especial. Tipus.
5.1. Excedents
5.1.1 . Treset
5.1.2 . Quintet
5.1.3 . Sextet
5.2. Deficients
5.2.1 . Doset
5.2.2 . Quartet
5.2.3 . Quintet
5.2.4 . Septet
5.2.5 . Octet
ACTIVITATS
TEMA 6: Ornamentació
6.1. Appoggiatura
6.2. Acciaccatura
6.3. Portamento
6.4. Mordente
6.5. Trino
6.6. Grupeto
6.7. Arpegio
6.8. Tierce coulée
ACTIVITATS
TEMA 7: La grafia contemporània.
TEMA 8 : La improvisació
1.1. Tipus d'Improvisació. Criteris de classificació
1.2. La Improvisació musical
1.3. Les formes musicals en el Jazz
1.3.1 El Blues
1.3.2 El Rhythm
1.3.3 El standard
1.3.4 El modal
ACTIVITATS
TEMA 9: Formes musicals.
9.1. El Motiu.
9.2. El Període musical.
9.3. Tipus formals.
9.3.1. Formes binàries.
9.3.2. Formes ternàries.
9.3.3. El rondó
9.3.4. El rondó-sonata:
9.3.5. Tema i variacions
ACTIVITATS
TEMA 10: Les noves tecnologies aplicades a la percepció i l'expressió musical
1.1. Edició, registre i seqüenciació musical
1.2. Finale, Logic Àudio, Sound Forge
ACTIVITATS
ANNEXOS
1. RECURSOS MATERIALS i DIDÀCTICS PER A L'EDUCACIÓ MUSICAL
1.1. Activitats
1.2. Problemes
Temari de pràctiques
RECURSOS MATERIALS i DIDÀCTICS PER A L'EDUCACIÓ MUSICALTeoria:
Es tracta de continguts de caràcter conceptual que es treballaran de la següent manera:
1) Glossari de terminologia musical:
Al marge de les classes teòriques i de les exposicions del professor, l'estudiant cerca informació sobre termes musicals, extrau definicions de fonts bibliogràfiques, analitza, reflexiona sobre cada autor i dissenya les seues pròpies definicions. A l'aportació individual se li sumarà la informació obtinguda per cada alumne i s'elaborarà un glossari ampli i general sobre la base dels resultats dels debats i l'anàlisi crítica efectuats en l'aula.
2) Anàlisi formal del repertori:
S'analitzarà el repertori interpretat a nivell rítmic, melòdic, harmònic i tímbric, a més dels aspectes relacionats amb la instrumentació, els tipus de textura i els procediments compositius emprats: repetició, imitació, variació i desenvolupament. Per a això proposem un esquema d'anàlisi per a tot el repertori que figura en l'ANNEX 2.
3) Instrumentació
S'elaboraran instrumentacions per part de l'estudiant on s'avaluarà l'originalitat, la creativitat i l'aplicació pedagògica en l'aula.
4) Notacions alternatives
Creació, disseny i justificació de notacions alternatives a la grafia convencional la finalitat de la qual siga una millora de la qualitat gràfica de la representació del so o en defecte d'això, que permeten una millor comprensió i aplicació didàctica del fenomen sonor.
5) Fitxes
Tant els intervals, els acords, les escales i maneres, es transportaran a diversos tons, per a això hem elaborat una sèrie de fitxes. (Annex 1)
Problemes:
1) Pràctica instrumental
- Interpretació del repertori per a flauta (Annex2)
- Instrumental ORFF
- Percussió corporal (Annex 3)
- Percussió Afrocubana (Annex 4)
- Percussió Àrab (Annex 5)
2) Expressió vocal i cant
- Cançoner popular
- Repentització
ÍNDEX D'EXEMPLES MUSICALS
A la vora del riu mare, popular p 150
All of me, p 73
Bartók “El príncipe de madera”, p 30
Bartók, “Microcosmos III”, p 30
Bach, J.S., minuet nª 2, p 96
Bach, J.S., minuet nº 3, p 152
Blues, p 117
Bulería, percusión corporal, p 160
Canción de Seikilos, p 24
Canon popular, p 36
Clock story, p 36
Danza israelí, p 150
Danza de Israel, p 150
Debajo un botón, p 51, 67, 68
Debussy “Bruyéres. Preludio II”, p 29
Dvorak “Sonatina en Sol Mayor” Op. 100.II, p 29
Dvorak “Sonatina en Sol Mayor”, Op. 100.III, p 30
Funky, percusión corporal, 159
Grieg Edvard, Peer Gynt, suite 1, La mañana, p 58, 156
Habanera, percusión corporal, 160
Haydn, J. Sinfonía en REM, p 130
Haydn, J., canción, p 152
Haendel, G.F., passepied, p 151
Haendel, gavotte, p154
Introito del Alleluya, p 26
I got rhythm, p 153
Ketelbey Albert. En un mercado persa. p 29
Kodály, Z., Cerca del fuego, p 31
La bamba, p 124
Mi barco, popular de Canadá, p 36
Modal, p 122
Mozart, W.A. Sonata en LaM para piano, p 129
Mozart, W.A. Sinfonía en Solm, p 130
Mozart, W.A, canon, p 149
Peñalver Vilar, José Mª, Aulos, modo frigio, p 33
Rakhmaninov “Las canciones de Grusia”, p 31
Rhythm, p 119
Rock, percusión corporal, p 158
Samba, percusión corporal, p 159
Scheherazade, El mar y el barco de simbad, Rimski Korsakov, p 33
Scheherazade, El joven y la princesa, Rimski Korsakov, p 33
Standard, p 120
Teleman, G.P. , trés vite p 155
Tourdion, danza francesa S.XVI, p 150
Tres, sis, nou, popular, p 31
When the saints go marching in, tradicional, p 149
Bibliografia
AAVV, (1998) Enciclopedia Logos, Barcelona, Círculo de lectores.AAVV, (1989): Diccionario enciclopédico Salvat, Barcelona, Salvat.
AAVV, (1996): Gran diccionario enciclopédico, Barcelona, Plaza Janes
AAVV, (1997): Diccionario Oxford de la música, tomo II, Barcelona, Edhasa.
AAVV, (1998): Gran enciclopedia Catalana, Barcelona, Enciclopedia Catalana.
AAVV, (1997): Diccionario Harvard de música, Alianza, Madrid.
AAVV (2000): Diccionario de música clásica, Navarra, Salvat.
AAVV (2001): Diccionario de la música, Spes editorial, Málaga.
AAVV, (2003): Diccionario de la música Larousse, Barcelona, Spes editorial.
AAVV, (2004): Auditórium, Diccionario de la música, Barcelona, Planeta.
AAVV (2005): Gran Vox, Diccionario de la Música, Barcelona, Spes Editorial.
AAVV, (2005b): Enciclopedia Gran Espasa universal, Madrid, Espasa.
BAS, J., (1947): Tratado de la forma musical, Buenos Aires, Ricordi.
BLANQUER, A., (1989): Análisis de la forma musical, Valencia, Piles.
BOCHS, J.M., (2004): Auditórium: Diccionario de la música, Barcelona, Planeta.
BURROWS, T. (2004): Método fácil para leer música, Barcelona, Parragón.
CANDÉ, R. (2002): Nuevo diccionario de la música, Barcelona, Robinbook.
CHEVAIS, M., (1932): La Nouvelle Education, París, A.Leduc.
CHULIÁ, S. (2001): Apuntes de armonía, teoría y práctica, Valencia Editorial Piles.
COPLAND, A. (1994): Cómo escuchar la música, México, Fondo de Cultura Económica.
DE PEDRO, D. (1990): Teoría completa de la música, Madrid, Real musical.
HAMEL, HURLIMANN (1984): Enciclopedia de la Música, Barcelona: Grijalbo.
HEMSY, V., (1983): La improvisación musical, Buenos Aires, Ricordi.
HERRERA, E. (1995): Teoría musical y armonía moderna, Barcelona, Bosch.
JOFRÉ, J.(2003) El lenguaje musical, Barcelona, Robinbook.
KÁROLYI, O. (1995): Introducción a la música del siglo XX, Madrid, Alianza.
KORSAKOV, R., (2005): Tratado práctico de armonía, Buenos Aires, Ricordi.
LLACER, F. (1982): Guía analítica de formas musicales, Madrid, Real Musical.
LÓPEZ, A. (1979): Ritmo y lectura, Madrid, Real Musical.
MACHADO, P. (1985): Fundamentos de Apreciación Musical, Madrid, Playor.
MEJÍA, P. (2006): Didáctica de la Música, Madrid, Pearson Educación.
MICHELS, U. (1982): Atlas de música 1, Madrid, Alianza.
MIRECKI, G. (2004) Música para la E.S.O., Madrid, Espasa Calpe.
PEÑALVER, J. (2008): SEPTIMA ESPIRAL. "La aptitud musical en los niños talentosos y la necesidad de una propuesta alternativa en la programación de la enseñanza de la música" Num. 8. pp. 18-21. 2008 Nacional.
PEÑALVER, J. (2009): "Justificación y aportación de la improvisación musical a la competencia cultural y artística en el ámbito educativo de la educación obligatoria" I Congreso Internacional de Competencias Básicas. Escuela Universitaria de Magisterio Ciudad Real: 16-04-2009. Internacional. Universidad de Castilla la Mancha. ISBN: 978-84-692-0946-2.
PÉREZ, M. (1981): El universo de la música, Madrid, Musicalis.
PÉREZ, M. (2000): Diccionario de la música y los músicos, Madrid, Istmo.
PISTON, W. (2001): Armonía, Barcelona, Idea books.
SEGUÍ, S. (1975): Teoría musical I, Madrid, Unión Musical Española.
SHÖMBERG, A. (1950): Style and Idea, Philosophical Library, Nueva York
RIEMANN, H. (1928): Teoría General de la Música, Barcelona, Labor.
VALLS, M. (1971): Diccionario de la música, Madrid, Alianza.
VAN DEN HOOGEN, E. (2004): El ABC de la música clásica, Madrid, Taurus.
ZAMACOIS, J., (1997): Curso de formas musicales, Flamingo, Spanpress Universitaria.
ZAMACOIS, J. (1986): Tratado de armonía libro I , Barcelona, Labor.
ZAMACOIS, J., (1976): Teoría de la música, Barcelona, Labor.
Referencias discográficas:
PEÑALVER, J., Cent anys de música, Unión Musical Santa Cecilia de Benicassim, Depósito Legal: V-956-1995
PEÑALVER, J., Josman Guitar and Blues Band, Estudios D3, Depósito Legal: CS-239-1996.
PEÑALVER, J., Xirimania suite, Musicat 98, Ayuntamiento de Algemesí, Concejalía de Cultura, 1999, Depósito Legal: V-1865-1999
PEÑALVER, J., Fam de foc, Visitans Companyia de Teatre, Lemonsongs, Depósito Legal: CS-119-2000
PEÑALVER, J., Valencia en Jazz Vol.2, Nuevas músicas para Big Band, Factoría Autor, Iberautor Promociones Culturales, Depósito Legal: M-42987-2005
PEÑALVER, J., After you´ve gone, Festival de Dixieland de Tarragona (13ª Edición), Revista JAÇ, Depósito Legal: B- 14.855-2006
PEÑALVER, J., Mi sol samba, Fabian Barraza Sudjazzmérica, Depósito Legal: CS 52-2006
PEÑALVER, J., Xavi Mira i companyia ,The Dependent Company, Depósito Legal: V-2632-2007
PEÑALVER, J., Chema Peñalver tributo a Benny Goodman, INDIGO Sedajazz Records, Depósito Legal: V-1558-2008