198 - Les Teories Modernes de la Traducció

Darrera actualització: 21/05/2010

Descripció

La formació de traductors i intèrprets és essencialment de caràcter pràctic i el seu objectiu és preparar professionals capaços de desenvolupar-se en el mercat de la traducció. No obstant això, en el marc d’una llicenciatura, resulta convenient que la reflexió teòrica tinga un espai propi. L’assignatura Teories Modernes de la Traducció, en el segon cicle de la titulació, és l’última anella d’aquesta formació teòrica iniciada en l’assignatura troncal de Teoria i Metodologia de la Traducció i continuada amb l’assignatura optativa Història de la Traducció. L’assignatura que ens ocupa intenta posar en contacte l’estudiant amb l’estat actual de les investigacions teòriques en la disciplina, centrant-se en les principals escoles que han conformat la història recent de la traductologia i els seus pressupostos fonamentals.

Objectius

L’assignatura té com a objectiu general:
1. Oferir un marc bàsic per al coneixement dels principals corrents de reflexió teòrica traductològica contemporanis.

Així, són objectius específics de l’assignatura promoure que els estudiants:
1. Coneguen els problemes clau de les principals tendències en traductologia.
2. Reflexionen sobre els seus postulats a partir de la lectura de textos dels autors més representatius.
3. Desenvolupen el seu esperit crític.
4. Sàpien on i com trobar la documentació pertinent.

Metodologia

L’accés directe als temes i promoure tant la reflexió personal com la capacitat crítica són dos objectius didàctics fonamentals. Per a aconseguir-los s’utilitzarà una metodologia basada en:
1. Utilitzar textos de suport i una constant exemplificació dels temes
2. Plantejar temes de discussió i preguntes concretes sobre els temes o autors tractats
3. Propiciar el treball en grup i les exposicions orals
4. Realitzar comentaris de textos.

Avaluació

Els alumnes poden acollir-se a una de les següents modalitats d’avaluació:
1. Els alumnes realitzaran per grups una exposició oral o un treball escrit en el transcurs del semestre. A més, al llarg de cada sessió hauran de participar activament en el desenvolupament de la classe, comentant una sèrie d’aspectes presentats per la professora. A més, hauran de presentar un resum del seu treball a la resta dels seus companys.
2. Els alumnes realitzaran al final del semestre un examen que consistirà en el comentari crític de fragments representatius d’alguns dels temes estudiats o bé en una prova d’assaig.

Tots els alumnes han d’entregar com a activitat obligatòria la ressenya d’un dels llibres de la bibliografia marcats amb un asterisc.

Respecte als criteris d’avaluació de l’assignatura, són els següents:
Tutories 10%

Treball 60%

Classes 10%

Ressenya 20%

Nota
Contingut 50%
Forma 10%
Documentació 20%
Estil 10%
Presentació material 10%

Si l’alumne opta per realitzar examen al final del semestre, aquest representa el 60% de la nota final.

El treball ha de constar dels punts següents:
1. Índex
2. Introducció
3. Desenvolupament dels continguts
4. Valoració global del tema en relació amb tota l’assignatura
5. Documentació
6. Annexos (quan siga rellevant)

Temari de teoria

A continuació, es detallen els continguts que configuren els objectius anteriorment assenyalats.

1. Introducció
1.1. La traductologia com a disciplina autònoma
1.2. Diversitat terminològica
1.3. Ubicació de la disciplina
1.4. Àmbit d’estudi
1.5. Objectius de la traductologia
1.6. Marc metodològic

2. Els inicis de la disciplina: la traducció com una operació entre llengües
2.1. Els models lingüístics
2.1.1. El generativisme de Nida
2.1.2. L’estructuralisme de Catford: els nivells de traducció
2.1.3. Les estilístiques comparades: Vinay-Darbelnet; Newmark
2.1.3.1. Els procediments de traducció
2.1.4. Comparació gramatical: García Yebra
2.1.5. El model transformacional: Vázquez Ayora
2.1.6. Els enfocaments semàntics: Larson, Kade
3. La traducció com operació textual
3.1. Primeres reivindicacions: Seleskovitch, ReISS, Meschonnic, Coseriu, Ladmiral, Holmes
3.2. L’enfocament tipològic: ReISS
3.3. El funcionalisme alemany: ReISS, Vermeer (l’escola de Leipzig); Nord
3.4. L’enfocament funcional: House i el concepte de perfil textual
3.5. Aplicacions de la lingüística del text
3.5.1. Anàlisi dels elements intratextuals: Neubert, Hatim&Mason, Baker, Nord
3.5.2. Anàlisi dels elements extratextuals: House, Hönig&Kussmaul, Larose, Nord, Hatim&Mason
4. La traducció com a acte de comunicació intercultural
4.1. Els traductòlegs bíblics: Nida&Taber
4.2. La teoria del Skopos
4.3. La teoria del Polisistema (Manipulation School)
4.3.1. De la prescripció a la descripció: Holmes
4.3.2. La noció de polisistema
4.3.3. Les normes
4.3.4. Els DTS (Descriptive Translation Studies)
4.4. Desconstrucció i traducció
4.5. La traducció colonial
4.6. Les teories feministes de la traducció
4.7. Les teories hermenèutiques
4.8. Les aproximacions especulatives
5. La traducció com a procés
5.1. El model interpretatiu de l’ESIT: Seleskovitch, Lederer, Delisle, Hurtado
5.2. La representació semàntica de Bell
5.3. La teoria de la pertinència de Gutt
5.4. L’anàlisi de les estratègies traductores de Lörscher i Kussmaul
6. La traductologia en el segle XXI
6.1. La necessitat un enfocament integrador
6.2. De la descripció als estudis empírics
6.3. La importància dels estudis aplicats: la didàctica

Bibliografia

Baker, M. (1992), In other words. A coursebook on translation, Londres, Routledge.
______________ (ed.) (1998): Encyclopedia of Translation Studies, Londres, Routledge.
Bassnett, S. (1991), Translation Studies (primera edición, 1980), Londres, Routledge.
Bell, R.T. (1991), Translation and Translating, Londres, Longman.
Catford, J.C y J. Cunnison (1965), A linguistic theory of translation: an essay in applied linguistics, Londres, Oxford University Press.
Coseriu, E. (1977), “Lo erróneo y lo acertado en la Teoría de la traducción”, El hombre y su lenguaje, Madrid, Gredos.
Chesterman, A. (1997), Memes of Translation: the Spread of Ideas in Translation Theory, John Benjamins, Amsterdam/Philadelphia.
Delisle, J. (1980), L’analyse du discours comme méthode de traduction. Initiation à la traduction française de textes pragmatiques anglais, Cahiers de lexicologie, 2, Éditions de l’Université d’Otawa.
*______________ (1988), Translation. An interpretative aproach. Otawa, University of Otawa.
______________ (1993), La traduction raisonnée. Manuel d’inititation à la traduction professionnelle anglais-français, Presses de l’Université d’Otawa.
Elena García, P. (1990), Aspectos teóricos y prácticos de la traducción, Salamanca, Universidad de Salamanca.
Fawcet, P. (1997), Translation and Language, Manchester, St. Jerome.
García Yebra, V. (1983), En torno a la traducción, Madrid, Gredos.
______________ (1994), Traducción: Historia y Teoría, Madrid, Gredos.
*Gentzler, E. (1993), Contemporary Translation Theories, Londres, Routledge.
*Godayol, P. (2000), Espais de frontera. Gènere i traducció, Vic, Eumo.
Gutt, E.A. (1991), Translation and Relevance: cognition and context, Oxford, Blackwell.
Harris, B. (1997), Translation and interpreting schools, Amsterdam, John Benjamins.
Hartmann, R.K. (1981), Contrastive Textology. Comparative discourse analysis in Applied Linguistics, Heidelberg, Verlag.
Hatim, B. y I. Mason (1990), Discourse and the translator, Londres, Longman.
*______________ (1997): The Translator as Communicator, Londres-Nueva York, Routledge.
Hermans, T. (ed.)(1985), The Manipulation of Literature. Studies in Literary Translation, Londres, Croom Helm.
*______________ (1999), Translation in systems. Descriptive and systemic approaches explained, Brooklands, St. Jerome.
Hewson, L. y R. Martin (1991), Redefining Translation, Londres, Routledge.
Holmes, J.S. (1988), Translated! Essays and Papers on Translation and Translation Studies, Amsterdam, Rodopi.
*House, J. (1981), A model for Translation Quality Assesment, Tubinga, Günter Narr, cap. 3 .
Hurtado, A. (1994), “Perspectivas de los estudios sobre la traducción”, en Hurtado, A. (ed.), Estudis sobre la traducció, Col. Estudis sobre la traducció, 1, Castelló, Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I, pp.25-43.
______________ (1996a), “Pasado, presente y futuro de la Traductología”, Sendebar, 6, pp. 73-94.
______________ (1996b), “La traduction: classification et éléments d’analyse”, Meta, 41, 3, pp. 366-377.
______________ (dir.)(1999), Enseñar a traducir, Madrid, Edelsa.
______________ (2001), Traducción y traductología Madrid, Cátedra.
Intravaia, P. y P. Scavée (1979), Traité de stylistique comparée du français et de l’italien, Didier, París.
*Katan, D. (1999), Translation cultures. An introduction for translators, interpreters and mediators, Manchester, St. Jerome.
Koller, W. (1992), Einführung in die übersetzungswissenschaft, Heidelberg, Quelle&Meyer (4ª ed.).
Kussmaul, P. (1995), “Comprehensive process and translation. A Think-Aloud Protocol (TAP) study”, en Snell-Hornby, (ed.), pp. 239-248.
______________(1995b), Training the Translator, Amsterdam, John Benjamins.
______________(1997), “A functional Typology of translations”, en A. Trosborg (ed.), pp. 43-67.
Ladmiral J.R. (1979): Traduire: théoremes pour la traduction, París, Payot.
Larose, R. (1989), Théories contemporaines de la traduction, Presses de l’Université du Québec.
Larson, M. (1984), La traducción basada en el significado. Un manual para el descubrimiento de equivalencias entre lenguas, Editorial Universitaria de Buenos Aires, 1989.
Lörscher, W. (1991), Translation perfomance, Translation process and Translation strategies, Tubinga, Verlag.
Lvóvskaya, Z. (1997), Problemas actuales de la traducción, Granada, Granada Lingüística.
Llácer, E. (1997), Introducción a los estudios sobre traducción. Historia, teoría y análisis descriptivos, Universidad de Valencia.
Meschonnic, H. (1972), “Propositions pour une poétique de la traduction”, Langages, 28, 1972.
*Munday, J. (2001), Introducing Translation Studies, London and New York, Routledge.
Neubert, A. (1985), Text and translation, Verlag Enzyclopädie.
Newmark, P. (1988), A textbook of translation, Londres, Prentice Hall.
Nord, Ch. (1991), Text analysis in translation. Theory, Methodology, and Didactic Application of a Model for Translation-Oriented Text Analysis, Amsterdam, Rodopi.
*______________ (1997), Translating as a pursposeful activity. Functionalist approaches explained, Manchester, St. Jerome.
Ortega, E. (1996), Apuntes para una teoría hermenéutica de la Traducción, Colección Estudios y Ensayos, Málaga, Universidad de Málaga.
Pym, A, (1992), Translation and text transder. An essay on the principles of intercultural communication, Frankfurt am Main, Lang.
Rabadán, R. (1991), Equivalencia y traducción. Problemática de la equivalencia traslémica inglés-español, Universidad de León.
*Reiss, K y H. Vermeer, (1991), Fundamentos para una teoría funcional de la traducción, Madrid, Akal.
Reiss, K. (1971), Mögleichkeiten und Grenzen der Übersetzungskritik, Munich, Hueber.
Seleskovitch, D. y M. Lederer (1993), Intérpreter pour traduire, Publications de la Sorbonne, Littératures, 10, Didier Érudition.
Seleskovitch, D. (1968), L’interprète dans les conférences intenationales, París, Minard.
Schäffner, C. (ed. ) (1999), Translation and norms, Clevedon, Multilingual, Matters cop.
Shuttleworth, M. y M. Cowie (1997), Dictionary of Translation Studies, manchester, St. Jerome.
Snell-Hornby, M. (1988), Translation Studies. An Integrated Approach, Amsterdam, John Benjamins.
______________ (ed.) (1995), Translation as intercultural communication, Amsterdam, John Benjamins.
Snell-Hornby, M. y otros (eds.) (1994), Translation Studies: An Interdiscipline, Amsterdam-Filadelfia, John Benjamins.
Steiner, G. (1975), After Babel, Oxford University Press.
Toury, G. (1980), In search of a theory of translation, Tel-Aviv, Porter Institute.
______________ (1991), “What are Descriptive Studies into Translation likely to yield apart from Isolated Descriptions”, en Van Leuven, K. y T. Naaijkens (eds.), Translation Studies: the state of the art, Amsterdam-Atlanta, Rodopi.
*______________ (1995), Descriptive Translations Studies and Beyond, Amsterdam, John Benjamnins.
Van Leuven, K. y T. Naaijkens (eds.), Translation Studies: the state of the art, Amsterdam-Atlanta, Rodopi.
Vázquez Ayora, G. (1977), Introducción a la Traductología: curso básico de traducción, Washington D.C, Georgetown Unversity Press.
Venuti, L. (1992), Rethinking Translation: Discourse, Subjectivity, Ideology, Routledge, London.
Venuti, L. (1998), The Scandals of Translation: Towards an Ethics of Difference, Routledge, London.
Venuti, L. (2000), The Translation Studies Reader, Routledge, London.
Vidal Claramonte, C.A. (1995), Traducción, manipulación, desconstrucción, Salamanca, Ediciones del Colegio de España.
Vidal Claramonte, C.A. (1998), El futuro de la traducción, Valencia, Institu Alfons el Magnànim.
Vinay, J.P. y J. Darbelnet (1969), Stylistique comparée du français et de l’anglais, París, Didier.
Wilss, W. (1999), Translating and interpreting in the 20th century focus on German, Amsterdam, John Benjamins.


Manual de l'assignatura

Hurtado, A. (2001), Traducción y traductología, Madrid, Cátedra.

Observacions

ACTIVITAT OBLIGATÒRIA

A continuació, presentem l’activitat obligatòria que els alumnes han de realitzar en l’assignatura Teories Modernes de la Traducció. Es tracta d’una prova de caràcter formatiu, condició sine qua non per a aprovar l’assignatura.

Activitat obligatòria. Elaboració d’una ressenya

Objectiu: aprofundir en alguns dels temes tractats en classe. Disposar d’informació complementària a la rebuda durant el curs.

Materials: algun dels llibres que figuren amb un asterisc en la bibliografia del programa de l’assignatura. Alguns exemples dels suggeriments per al present curs són:
Tema 2: Fawcett (1997)
Tema 3: House (1997); ReISS i Vermeer (1996); Nord (1997b); Lvóvskaya (1997); Hatim i Mason (1997);
Tema 4 Nida i Taber (1982); Carbonell (1997a); Vidal Claramonte (1998); Von Flotow (1997); Hermans (1999a)
Tema 5: Seleskovitch i Lederer (1993); Lörscher (1991a)
Tema 6: Hurtado (1999a); Kiraly (2000)
Caràcter general: Carbonell (1999); Hurtado (2001), Munday (2001)

Exercici de l’activitat: Situar el llibre i emmarcar-lo al seu camp temàtic. Açò ajudarà a tenir una visió global del llibre i a adoptar una certa distància i perspectiva. Per a això, es pot utilitzar tot el que s’ha après durant aquest primer semestre. Destacar les línies mestres de la construcció del llibre: el punt de vista de l’autor. Aquesta fase indica que heu de centrar-vos en el llibre i donar compte de forma ordenada del recorregut que l’autor ha dut a terme. No s’ha de caure en la temptació de fer un resum; s’ha d’intentar anar responent les qüestions claus que el llibre va tractant. No es tracta de reproduir frases soltes del llibre, sinó de mantenir un diàleg imaginari amb l’autor. Per a això, resulta indispensable que s’haja adquirit aqueixa distància que es demanava en la fase anterior. Valorar els encerts i les carències del llibre. Açò implica que us heu de convertir en un crític. Intenteu no caure en el subjectivisme, amb frases del tipus: "jo crec..." "A mi em sembla...". Recordeu que la vostra font principal de referència és el text, que ha d’abordar-se críticament. Aporteu una valoració personal. Encara que aquest apartat no és propi del gènere de la ressenya sinó més prompte de l’article d’opinió, ens interessa que mostreu la vostra particular visió del tema del llibre, tenint en compte la vostra condició d’estudiant de segon cicle de Traducció i Interpretació.

La guia de lectura que hem oferit és tan sols una ajuda. Els apartats en què hem estructurat la presentació no han d’aparèixer en la ressenya.

Si encara teniu dubtes sobre com escriure una ressenya, us aconsellem que aneu al Centre de Documentació. Agafeu alguna de les revistes de traducció (Sendebar, Vasos Comunicantes, Trans, Hermeneus, Meta, Target, Babel, etc.) i llegiu atentament algunes de les ressenyes que apareixen en les últimes pàgines de cada número.

Avaluació: aquesta activitat és una de les proves formatives que realitzem al llarg del curs. Els criteris d’avaluació seran els següents:
Precisió conceptual (1 punt).
Concisió (1 punt).
Cohesió i coherència (2 punts).
Inclusió d’aspectes fonamentals i distinció entre aquests i els menys rellevants (3 punts).
Inclusió de referències del llibre (1 punt).
Inclusió de referències d’altres autors (1 punt).
Brevetat. Màxim cinc pàgines. Es valoraran negativament els textos innecessaris, irrellevants o redundants (1 punt).
Temporalització: la ressenya s’ha d’entregar-se el dia de l’examen (primera convocatòria).

Important:
Els alumnes han de presentar el resum del seu treball en reprografia abans de l’últim dia lectiu.
Els alumnes han d’entregar al caseller de la professora el treball individual el dia de l’examen.
Si s’ha fet l’exposició en classe, han d’entregar també el document de Power Point en disquet o CD.