109 - Llengua A2 (Català) I
Darrera actualització: 01/06/2010*
Descripció
El coneixement de la llengua A esdevé un factor cabdal en l'àmbit específic dels estudis de traducció. Les raons d'aquesta importància són múltiples. Entre les diverses raons, voldríem esmentar el fet que, en nombroses ocasions, la idoneïtat, la correcció, etc., d'una traducció rau més en el coneixement esmentat que no en la comprensió de la llengua d'origen del text.Des d'aquest pressupòsit, l'objectiu general de l'aprenentatge del català en l'àmbit de la llicenciatura de Traducció és adquirir la competència comunicativa en aquesta llengua. Parlar de competència comunicativa significa assolir un tipus de competència amb quatre components: competència gramatical, sociolingüística, discursiva i estratègica. La competència gramatical representarà els coneixements del codi lingüístic; la sociolingúística les regles socioculturals d'ús de la llengua; per la seua banda, la discursiva es relaciona amb la capacitat de produir i interpretar textos de forma adequada; finalment, l'estratègica permet obviar les deficiències i aconseguir una major efectivitat comunicativa.
No cal assenyalar que aquest objectiu no es podrà assolir durant el primer curs, sinó que ho serà a la fi del segon, i on el primer resulta clarament propedèutic.
Objectius
L'objectiu general, explicitat ja en la introducció, es concreta en els següents objectius específics:1.Llegir de forma comprensiva textos generals (no marcats per qüestions de caràcter terminològic, tenor funcional o interpersonal, etc.).
2.Identificar els diversos mecanismes de coherència, cohesió, adequació dels textos.
3.Elaborar textos generals amb criteris de coherència, cohesió, adequació i correcció.
4.Comprendre textos orals de caràcter general.
Coneixements previs
No necessaris.Metodologia
En la introducció havíem mencionat la necessitat d'aconseguir un tipus de competència comunicativa; aquesta competència s'entén com l'adquisició de tota una munió de destreses que puguen permetre la participació lingüística efectiva en els diferents àmbits de la comunitat social. L'element sostenidor de tot aquest plantejament rau en l'ús de la llengua i, aleshores, en el desenvolupament de les habilitats discursives, especialment l'escriptura i la lectura, però sense deixar de banda tant la producció com la recepció oral.Cal subratllar, també, que aquest enfocament comunicatiu se centra en tres aspectes força importants, com ara, la recerca de les necessitats dels aprenents, una major emfasització en el contingut de l'activitat que no en l'aprenentatge de la llengua i, finalment, l'aparició de la llengua de forma contextualitzada.
En aquest ordre de coses, la tipologia d'activitats serà força diversa. Els exercicis seran, així, de tipus individual o col.lectiu, segons les seues particularitats i es basaran en aspectes tals com: la correcció, síntesi, reelaboració, etc., de diversos textos. Per la seua banda, els textos apareixeran en una seriació formada per models de caràcter general que predominantment, poden ser: descriptius, conversacionals, narratius, directius, predictius, explicatius, argumentatius o retòrics.
Avaluació
L'avaluació s'organitzarà a partir tant de la tasca realitzada al llarg del curs acadèmic, com de la prova final.Temari de teoria
1. Morfosintaxi:1.1 El sintagma nominal:
- Determinants, quantificadors
- Sintagmes adjectius
- Sintagmes preposicionals
1.2 El sintagma verbal
1.3 Pronominalització
1.4 Els elements d'enllaç:
- Conjuncions i pronoms interrogatius
- Els pronoms relatius
- Canvi i caiguda de preposicions
2. Alguns mecanismes de coherència i cohesió
3. Tipologia textual
4. Registres lingüístics
Bibliografia
**Manuals:**Coromina, E. (1991) Manual de redacció i estil, Barcelona, Diputació de Barcelona-Premsa d'Osona-Eumo.
Lacreu, J. (1990) Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València.
Niubó, R. (1986) Manual pràctic d'ortografia catalana, Barcelona, Cap Roig.
**Gramàtiques:**
Badia i Margarit, A. M (1994) Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
DD.AA. (1995) Gramàtica valenciana, València, IFU/Generalitat Valenciana.
Pellicer, J. i Giner, R. (1988) Sinopsi. Gramàtica bàsica, Barcelona, Teide.
Ruaix, J. (1976) El català en fitxes 1- 3, Moià, Josep Ruaix.
**Per millorar la redacció:**
Cassany, D. (1987) Descriure escriure, Barcelona, Empúries.
Cassany, D. (1993) La cuina de l'escriptura, Barcelona, Empúries.
Coromina, E. (1990) Tècniques d'escriptura, Barcelona, Teide.
**Diccionaris:**
DD.AA. (1993) Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
DD.AA. (1995) Diccionari valencià, València, IFU/Generalitat Valenciana.
Fabra, P. (1932) Diccionari General de la Llengua Catalana, Barcelona, Edhasa.
Miravitlles, J. (1984) Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions, Barcelona, Claret, 3ª ed.
Pey, S. (1970) Diccionari de sinònims i antònims, Barcelona, Teide.
Raspall, J i Martí, J. (1992) Diccionari de locucions i frases fetes, Barcelona, Ed. 62.
**Llibres d'exercicis gramaticals:**
Badia, J. et al.(1986) Quaderns autocorrectius de vocabulari, valència, Eumo/Bullent.
Ferrer, M. i Lluch, G. (1991) Pràctiques de llengua 1-6, València, Tandem.
Ponsoda, J. et al. (1993) Lèxic. Exercicis autocorrectius d'ampliació de vocabulari, València, Eumo/ Bullent.
Tió, J. i Bessora, R. (1994) Parxís ortogràfic, Barcelona, Aura.
**Altres materials d'interés:**
Badia, J. i Grifoll, J. (1992) Ortografia catalana, Barcelona, Teide.
Coromina, E. i Creus, J. (1991) Mètode per aprendre a accentuar bé, Barcelona, Empúries.
DD.AA. (1995) Els verbs valencians, València, IFU/Generalitat Valenciana.
DD.AA. (1987) Un model de llengua pels mitjans de comunicació. Llibre d'estil del Diari de Barcelona, Barcelona, Empúries.
Foradada, M. i Moratalla, L. (1989) Català guai, 1-3, Barcelona, Laertes.
Martí, C. (1990) Ortografia catalana, Barcelona, PPU.
Solà, J. i Pujol, J.M. (1989) Tractat de puntuació, Barcelona, Columna
Valor, E. (1983) La flexió verbal, València 3i4.
Xuriguera, J. B. (1972) Els verbs catalans conjugats, Barcelona, Claret.