UJI OCW Lingüística i literatura Llengua Catalana I

605 - Llengua Catalana I

Informació corresponent al curs 2005/2006

Descripció

L'assignatura Llengua Catalana I és la primera assignatura contemplada en els plans d’estudis de la Universitat Jaume I que s’ofereix a l'estudiantat de les diplomatures de Mestre. Pressuposa que l’alumnat ha cursat amb èxit i aprofitament totes les assignatures de valencià dels estudis mitjans. A grans trets, es pot afirmar que s’exigirà un coneixement de l’estructura i de l’ús de la llengua lleugerament superior al que s’exigeix en el batxillerat LOGSE.

Més concretament, amb aquesta assignatura es pretén assentar —i ampliar quan calga— tots els coneixements d’ortografia i gramàtica que s’han adquirit en els estudis anteriors. També és important assenyalar que es posarà un èmfasi especial en l’àmbit escrit. Es deixa, doncs, l'estudi més aprofundit del vessant oral per a les successives assignatures de llengua catalana i l’adquisició o potenciació de les destreses associades amb la producció de texts —adequació, coherència i cohesió en el desenvolupament del text— per a Llengua II, Llengua III i Llengua IV.

Objectius

D’acord amb el que s’ha exposat en els paràgrafs anteriors, els principals objectius de l’assignatura són els següents:
- Comprendre i dominar els mecanismes de correspondència entre la realitat fònica i el sistema ortogràfic.
- Comprendre i dominar els principals usos i recursos flexius i sintàctics propis.
- Ampliar els recursos lèxics i dominar els mecanismes que ho permeten.
- Bandejar els principals barbarismes flexius, sintàctics, lèxics i semàntics.
- Comprendre discursos orals i escrits en varietats estàndard pertanyents als àmbits periodístic, literari, acadèmic i interpersonal.
- Aprendre a valorar el llenguatge com a mitjà per a l’adquisició de nous coneixements.

Recomanacions de matrícula

Cal elegir entre la 604 i la 605 (espanyol o català).

Metodologia

Al llarg del temps, els pedagogs, els teòrics de l’educació i els mateixos ensenyants de llengua han mostrat que l’adquisició de destreses, habilitats i fins i tot coneixements teòrics sobre llengua es realitza de forma més efectiva mitjançant la pròpia acció constructivista de l’alumne que no a través d’una simple recepció passiva. És bo saber que algunes de les activitats que sorgeixen espontàniament a l’aula poden resultar de moltíssima utilitat per a assolir, desenvolupar o fonamentar capacitats i coneixements.

En aquesta visió hi ha implícita una metodologia basada en l’aprenentatge significatiu, ja que els progressos fets d’aquesta manera es basen en els coneixements previs de l'alumnat. En aquesta assignatura hi ha la pretensió, a més a més, de sustentar el procés d’ensenyament-aprenentatge de forma funcional: orientant el treball a la resolució de problemes. Es tracta de possibilitar que l’alumnat puga resoldre pel seu compte els problemes nous que se li presenten. Per tant, les característiques metodològiques seran la participació per una banda i la flexibilitat per l'altra.

La tipologia de les activitats amb què s’explicitarà aquesta metodologia serà, per força, diversa. Pel que fa a la dinàmica, hi haurà exercicis de tipus:

- individual: cadascú els haurà de resoldre pel seu compte.
- col·lectiu: per a resoldre en grup.

En relació al caràcter hi haurà exercicis de tipus:

- específic: focalitzant un aspecte concret.
- global: abarcant aspectes o dificultats diverses.

Atenent primordialment a l’expressió escrita, els exercicis seran:

- analítics: de reflexió gramatical (la mecànica gramatical al servei de la comunicació).
- de transformació, amb tipologies molt diverses i riques: substituir, completar, corregir, organitzar, adaptar, reformular, inserir, suprimir, alterar l’ordre, resumir, ampliar, censurar, titular, puntuar... textos o frases donades.
- de creació: dirigits a inventar, construir, criticar un text, continuar-lo, canviar-lo de registre, etc.

Avaluació

L’avaluació es farà fonamentalment a partir d’un examen escrit i d’un examen oral. L’aprovat requereix un 5 (sobre 10) o més, en l’examen escrit i la qualificació "d'apte" en l’examen oral.

En l’examen escrit s’avaluarà el nivell d’assimilació pràctica dels continguts de l’assignatura. En la pàgina web de l’assignatura (http://www3.uji.es/~sifre) hi han mostres dels exàmens dels darrers cursos.

L’examen oral constarà, en primer lloc, d’un control de lectura d’un dels llibres de lectura que figuren en la versió del programa que es publica a l'inici del curs en la pàgina web de l'assignatura (http://www3.uji.es/~sifre), i, de manera simultània, d’un control del nivell de competència en l’expressió oral segons el quadre de criteris explicitat a continuació:

Correcció fònica:

- producció de "es" i "os" obertes: cosa, vel
- producció de sons laterals: literatura, lluna, poal
- producció de sibilants sonores: Jaume, platja
- realització d’assimilacions de sonoritat: els hòmens, calaix obert
- realització d’elisions vocàliques: quina hora
- presència de sons consonàntics a final de síl·laba i de mot: cavall, pany, boscam, despatx

Correcció gramatical i lèxica. Amb penalització de:

- l’ús de combinacions pronominals castellanitzades: lis ensenye, s’ho done
- la indistinció entre ho i lo: això vaig fer-lo ahir, el llibre ja ho he llegit
- l’absència o ús incorrecte del pronom en: de pa, jo també Ø tinc
- la confusió de "res" i "gens": no tinc res de pa
- la indistinció perfet/indefinit: aquest matí en vaig comprar un
- l’ús de perífrasis verbals incorrectes o poc genuïnes: haver-hi que, tenir que
- l’ús de circumloquis per a evitar mots desconeguts

Fluidesa oral

- Controlar si l’alumne/a s’atura reiteradament perquè no sap una paraula o expressió.

Cal fer notar, també, que es valorarà positivament la participació en classe i la realització de treballs de tipus voluntari, que pugen la nota, sempre que hom haja obtingut més de 5 en la prova escrita. Els treballs voluntaris es podran presentar durant les setmanes lectives i no en els períodes d’exàmens. Poden versar sobre qualsevol punt del temari. Abans d’abordar qualsevol treball, però, s’ha de concretar amb els professors el contingut específic que s’hi vol tractar. Particularment, considere molt recomanable l’elaboració d’una breu ressenya —vegeu què és una ressenya en la pàgina web de l’assignatura— de llibres com CASSANY (1993), AMADEO & SOLÉ (1996), SARAGOSSÀ (1998) o SARAGOSSÀ (2000), les referències completes dels quals teniu en l’apartat de bibliografia.

Temari de teoria

Els continguts s’articulen en tres blocs: ortografia i temes afins; sintaxi i flexió; i temes de correcció lèxica i semàntica.

Ortografia i temes afins

1. Fonologia dels sons vocàlics.
- El món dels sons lingüístics.
- El criteri de l’obstacle. Els triangles vocàlics.
- El criteri sil·làbic.
- Is i us vocàliques i no vocàliques.

2. Ortografia dels sons vocàlics.
- Els mots tipus ambaixada.
- L’hiat i els diftongs. Comparació amb el castellà.
- Les regles d’accentuació gràfica. Els accents diacrítics. Els mots tipus tèxtil.
- La qüestió de les es tòniques.
- L’ús i l’estàlvi de la dièresi.

3. Confluència de vocals entre mots.
- Les elisions vocàliques.
- L’apòstrof.
- Les contraccions.

4. Fonologia dels sons consonàntics.
- Fonologia de les consonants no obstruents.
- Fonologia de les consonants obstruents.

5. Les assimilacions de sonoritat dels sons obstruents.
- En posició de cada sil·làbica.
- En posició final de mot.
- Transcripcions fòniques.

6. Primera aproximació a l’ortografia dels sons consonàntics.
- Visió general de l’ortografia dels sons consonàntics.
- Els dígrafs.
- El guionet.

7. Segona aproximació a l’ortografia dels sons consonàntics.
- Les ròtiques.
- Les laterals.
- Les nasals.
- Les esses sonores.
- Les esses sordes.
- Les palatals sonores.
- Les palatals sordes.
- Les oclusives.
- La hac.
- El parell b-v.

8. Prosòdia, signes de puntuació i convencions tipogràfiques
- Tipus d’entonacions: declaratives, exclamatives, interrogatives...
- Punt, coma, punt i coma, dos punts, interrogació, admiració o exclamació, punts suspensius, guions, parèntesis, claudàtors, cometes...
- Cursiva o itàlica, negreta, versals...

Sintaxi i flexió

1. La complexitat de les llengües i les parts de la lingüística.
2. Les categories sintàctiques. El nom com a categoria fonamental.
3. Gènere i nombre en noms i adjectius.
4. La restricció del nom. L’article i els demostratius.
5. Les oracions de relatiu.
6. El predicat i els circumstancials.
7. La flexió verbal: ImI i Pp. Perífrasis verbals.
8. Preposicions i conjuncions.
9. Els pronoms febles. La concordança del participi.

Temes de correcció lèxica i semàntica

1. Conceptes teòrics: paraula, lexema, vocabulari, homonímia, polisèmia, sinonímia, antonímia...
2. La formació de lexemes
3. Detecció i esmena de barbarismes lèxics

Bibliografia

De lectura
(Cal triar-ne un per al control de lectura de l’examen oral)
CALDERS, Pere (1955): Cròniques de la veritat oculta. [Amb moltes edicions dins “Les millors obres de la literatura catalana”, Edicions 62 i “la Caixa”, Barcelona].
MONCADA, Jesús (1988): Camí de sirga. Barcelona, La Magrana. [amb moltes edicions]
PALLARÉS, Vicent (2000): L’heretgia amagada. Benicull de Xúquer, 7 i Mig.

Gramàtica recomanada:
VALOR, Enric (1977): Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià. València, 3 i 4.

Per a millorar la redacció:
AMADEO, Imma & Jordi SOLÉ (1996): Curs pràctic de redacció. Barcelona, Columna.
CASSANY, Daniel (1993): La cuina de l’escriptura. Barcelona, Empúries.
SOLÀ, Joan & Josep M. PUJOL (1989): Tractat de puntuació. Barcelona, Columna.

Diccionaris, vocabularis i materials afins:
IEC (1995): Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans.
FERRER PASTOR, Francesc (1974): Vocabulari. Castellà-valencià. Valencià-castellà. València. (Amb moltes edicions).
REIG, Eugeni S. (1997): Valencià en perill d’extinció. València.
RUAIX I VINYET, Josep (1998): Diccionari auxiliar. I. Repertori lexicogràfic d’interferències en el català d’avui. II. Dubtes, incorreccions, preferències i remarques lingüístiques. Moià.
Materials d’interés:
FABRA, Pompeu (1956): Gramàtica catalana. Barcelona, Teide. [amb moltes edicions.]
LACREU, Josep (dir.) (1995): Els verbs valencians. València, Generalitat Valenciana.
MOLL, Francesc de B. (1968): Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears. Palma de Mallorca, Raixa. [amb diverses edicions.]
RUAIX I VINYET, Josep (1997-98): Català complet /1. Català complet /2. Català complet /3. Moià. [També són aprofitables les versions anteriors: (1984-86): El català /1. El català /2. El català /3. Moià. (Amb moltes edicions)]
SARAGOSSÀ, Abelard (1998): Passat, present i futur de les Normes Ortogràfiques de Castelló (1932). Dades i reflexions per a una valencianització de la nostra societat. València, Saó.
SARAGOSSÀ, Abelard (2000): El valencià del futur. Una contribució ideològica. Benicarló, Alambor. [2a edició 2002]
XURIGUERA, Joan Baptista (1972): Els verbs catalans conjugats. Barcelona, Claret. (Amb moltes edicions).

Observacions

Tutoria

Per al màxim aprofitament de l’assignatura, les tutories haurien de constituir un recurs de l’alumnat per a canviar impressions i corregir les lectures complementàries i els exercicis que es facen per compte propi. És per això que es recomana d’usar aquestes hores, però tenint en compte que les dificultats cal afrontar-les personalment, i no s’ha de recórrer ràpidament al recurs fàcil del professor quan un concepte, un plantejament o una solució se’ns escapa en els primers intents.

Els horaris de tutoria es troben en la porta del despatx HD2329 i en la pàgina web de l’assignatura (http://www3.uji.es/~sifre).

Informació i consultes: Bustia UJI | Politica general de proteccio de dades