ECJ4 - Català II: Tècniques d'Argumentació i Exposició

Darrera actualització: 12/07/2009*
Informació corresponent al curs 2009/2010

Descripció

Català II és una assignatura que forma part de l'itinerari de capacitació per a l'ensenyament en valencià. Des de la perspectiva de la llengua catalana, l'assignatura ofereix als estudiants una visió de conjunt dels principals recursos expositius i argumentatius i presenta una proposta d'aplicació a l'àmbit dels discursos jurídics i administratius.

Objectius

L'assignatura consisteix en la presentació teòrica i l'aplicació pràctica de diverses tècniques d'exposició de continguts i d'argumentació persuasòria en gèneres propis de les pràctiques jurídiques, administratives, comercials i empresarials. Des d'una perspectiva discursiva o textual, que pren com a objecte d’estudi tant els textos escrits com els orals o els audivisuals, adopta una orientació centrada tant en l'anàlisi dels procediments de construcció discursiva com en la producció de textos pertanyents als gèneres més emblemàtics d'aquests àmbits discursius.

Coneixements previs

És requereix, com a condició prèvia, un nivell acceptable de coneixement de la normativa ortogràfica i gramatical catalana. És recomanable haver cursat prèviament les assignatures ECJ1 (Introducció al Català Jurídic i Econòmic) i ECJ2 (Català I: Qüestions de Normativa Catalana Aplicades al Discurs Jurídic i Econòmic).

Metodologia

El curs es desenvoluparà, al llarg d'un semestre, a partir d'explicacions teòriques i aplicaci-ons pràctiques, amb un examen final, complementat amb l'avaluació continuada de les activitats realitzades (anàlisis de textos orals, escrits i audiovisuals, aplicacions a l'estudi del lèxic i els recursos d'estil, redaccions, oralitzacions, etc.).
L'assignatura té un espai reservat en l'Aula Virtual i, per tant, l'alumnat que s'hi matricule podrà tenir accés als apunts, els dossiers d'activitats, la informació sobre les pràctiques i tots els altres serveis que s’ofereixen en aquest entorn d’aprenentatge (fòrums, xats, activitats en línia...).

Avaluació

El curs es desenvoluparà al llarg del segon semestre, a partir d’explicacions teòriques i aplicacions pràctiques, amb una prova escrita final, que servirà per avaluar el grau de coneixements assolits per l'alumnat. La qualificació global de l’assignatura tindrà en compte l’avaluació continuada de les activitats realitzades a l’aula (anàlisi de textos orals, escrits i audiovisuals, aplicacions a l’estudi del lèxic i els recursos d’estil, redaccions, oralitzacions, etc.) i la correcció de les pràctiques presentades per l’alumnat. Així, la nota final serà la mitjana aritmètica de la puntuació obtinguda en l’examen (A) i de la puntuació obtinguda en el conjunt de treballs pràctics realitzats a l’aula (B).
Per aprovar l’assignatura s’ha d’assolir una puntuació mínima de 5 en l’examen i, a més, és obligatòria la presentació de les pràctiques proposades pel professorat.

Temari de teoria

Tema 1. El discurs jurídic, administratiu i empresarial
L’àmbit jurídic i administratiu i l’àmbit empresarial. Varietat de gèneres discur-sius: oratòria, debats, informes, divulgació, publicitat, etc. Oralitat i escriptura. Comunicació mediàtica i electrònica.
Tema 2. El discurs publicitari
Argumentació i persuasió. Funcions de la comunicació publicitària. El llenguatge publicitari. Característiques lingüístiques. L'anunci audiovisual, la falca radiofònica, la tanca publicitària.
Tema 3. El discurs expositiu
La seqüència explicativa i els gèneres expositius. Tècniques d’organització de la informació. El paràgraf. La progressió textual. Modalització i responsabilitat enunciativa. Terminologia, definicions i reformulacions. Interferències lèxiques i neologismes. Anàfores i nominalitzacions semàntiques. La connexió textual.
Tema 4. Sintaxi i pragmàtica de l’argumentació
L’argumentació com a model textual. Estructura de la seqüència argumentativa. Retòrica de la persuasió. Analogies i exemplificació il•lustradora. Metaforització. Polifonia i discurs reportat: les formes de la citació intertextual. La interacció polèmica.
Tema 5. Estratègies argumentatives
La teoria de l’argumentació en la llengua. Semàntica lògica, expectatives implíci-tes i orientació argumentativa. Els punts de vista inscrits en les unitats lèxiques. La marcació del discurs.
Tema 6. L’escenificació del discurs expositiu i argumentatiu
Escenificació, persuasió i eficàcia discursiva. L'ethos de l'orador. Estratègies de cortesia. La teatralització del discurs. Elements paraverbals i extraverbals de la comunicació. La importància de la imatge.

Temari de pràctiques

Les pràctiques estaran relacionades amb els continguts teòrics del programa i tindran una doble orientació:
a) d’una banda, l’aplicació a l’anàlisi de textos científics i tècnics concrets els conceptes teòrics desenvolupats en les sessions teòriques i,
b) de l’altra, l’aplicació a les produccions pròpies de l’alumnat.

Aquesta doble orientació determina, per tant, l’existència de dos tipus d’activitats pràcti-ques: les pràctiques d’anàlisi de textos realitzades a l’aula de forma interactiva i les pràcti-ques d’anàlisi i producció realitzades fora de l’aula per l’alumnat. Aquest segon tipus de pràc-tiques seran corregides pel professorat, que proposarà als autors les oportunes propostes de millora per incorporar-les a la redacció final dels textos.
Inicialment, les propostes de treball pràctic estaran relacionades amb els següents temes:

1 De l’autorretrat al currículum personal (febrer)
2 Elaboració d’un informe o un projecte i una memòria (març)
3 Redacció d’una crítica bibliogràfica sobre una de les lectures que figuren en l’apartat corresponent del temari (abril)
4 Redacció d’un text argumentatiu i participació en el debat organitzat a l’aula o redac-ció d’un treball monogràfic d’anàlisi d’un discurs audiovisual expositiu o argumentatiu (un anunci, un fragment d’un debat, una intervenció parlamentària, una escena d’una pel•lícula, etc.) (maig)

Bibliografia

Bibliografia

-Anscombre, Jean-Claude (1995): Théorie des topoï, París, Kimé.
— i Oswald Ducrot (1983): L’argumentation dans la lange, Lieja, Mardaga.
-Bassols, Margarida i Anna M. Torrent (1996): Models textuals. Teoria i pràctica, Vic, Eumo.
-Bourdieu, Pierre (1997): Sobre la televisió, Barcelona, Edicions 62.
-Cassany, Daniel (1999): Construir l'escriptura, Barcelona, Empúries.
-Dolz, Joaquim i Montserrat Vilà (coord.)(1997): L’oral formal, Barcelona, Graó [monogràfic de la revista Articles, núm. 12]
-Dolz, Joaquim i Bernard Schnewly (en premsa): Ensenyament de l'oral formal, València, Tàn-dem.
-Eggs, Ekkehard (1994): Grammaire du discours argumentatif, París, Kimé.
-IEC Secció Filològica (1999a): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I. Fo-nètica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
— (1999b): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
-Jorge, Rosario i Paloma Ocaña (2002): Las formas del discurso. El discurso expositivo y argu-mentativo, Madrid, Akal.
-Lacreu, Josep (1990): Manual d’ús de l’estàndard oral, València, Universitat de València.
-Maingueneau, Dominique (1998): Analyser les textes de communication, París, Dunod.
-Mollà, Toni (ed.) (1980): La llengua dels mitjans de comunicació, Alzira, Bromera.
-Payrató, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral, Barcelona, Editorial UOC.
-Perelman, Chaïm i L. Olbrechts-Tyteca (1989): Tratado de la argumentación, Madrid, Gredos.
-Plantin, Christian (1998): La argumentación, Barcelona, Ariel.
-Portolés, José (1998): Marcadores del discurso, Barcelona, Ariel.
-Ruiz Bikandi, Uri i Amparo Tuson (coord.) (2002): Explicar y argumentar, Barcelona, Graó [monogràfic de la revista Textos, núm. 29]
-Serrano, Sebastià (1999): Comprendre la comunicació, Barcelona, Proa
(2004): L’instint de la seducció, Barcelona, Ara llibres
-Vallverdú, Francesc (2000): El català estàndard i els mitjans audiovisuals, Barcelona, Edicions 62 – Televisió de Catalunya.
-Vilà, Montserrat i altres (2002): Didàctica de la llengua oral formal, Barcelona, Graó.
-Sáez, Ferran (2003): Comunicació i argumentació, Barcelona, Blanquerna.
-Casanovas, Pompeu (2001): Una introducció a l’argumentació, Barcelona, Editorial UOC.

Llibres de lectura (pràctica 3)

-Beigbeder, Fréderic (2001): 13,99 euros, Barcelona, La Campana.
-Bourdieu, Pierre (1997): Sobre la televisió, Barcelona, Edicions 62.
-Cabré, Jaume (1999): El sentit de la ficció. Itinerari privat, Barcelona, Proa.
-Cuenca, Maria Josep (2003): El valencià, és una llengua diferent?, València, Tàndem.
-Fuster, Joan (1962): Nosaltres els valencians, Barcelona, Edicions 62.
(1972): Diccionari per a ociosos, Barcelona, Edicions 62.
-Gifreu, Josep (2000): El meu país. Narratives i combats per la identitat, Lleida, Pagès.
-Klein, Naomi (2001): No logo: el poder de las marcas, Barcelona, Paidós.
-Lipovetsky, Gilles i Elyette Roux (2004): El lujo eterno: de la era de lo sagrado al tiempo de las marcas, Barcelona, Anagrama.
-Marín, Enric i J. M. Tresserras (1994): Cultura de masses i postmodernitat, València, Tres i Quatre.
-Mollà, Toni (ed.) (1998): La política lingüística a la societat de la informació, Alzira, Bromera.
— (2001): Ideologia i conflicte lingüístic, Alzira, Bromera.
— (2002): Llengües globals, llengües locals, Alzira, Bromera.
Pitarch, Vicent (1996): Control lingüístic o caos, Alzira, Bromera.
Quart, Alissa (2004): Marcados: la explotación comercial de los adolescentes, Barcelona, De-bate.
-Ruiz, Francesc i altres (1996): Història social i política de la llengua catalana, València, Eliseu Climent.
-Serrano, Sebastià (2003): El regal de la comunicació, Barcelona, Ara llibres
(2004): L’instint de la seducció, Barcelona, Ara llibres
-Toscani, Oliviero (1996): Adéu a la publicitat, Barcelona, Empúries.
-Tuson, Jesús (1998): Històries naturals de la paraula, Barcelona, Empúries.
(2001): Una imatge no val més que mil paraules, Barcelona, Empúries
(2004): Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística, Barcelona, Empúries
-Vallverdú, Francesc (2000): El català estàndard i els mitjans audiovisuals, Barcelona, Edicions 62 – Televisió de Catalunya.