H82 - Llengua Espanyola II
Última actualización: 01/06/2010*
Descripción (Temporalment en valencia)
Aprofundiment en l'estudi de la sintaxi de l'espanyol des de diferents enfocaments teòrics i metodològics (funcionalisme, generativisme, etc.). En el curs es dedica una atenció especial a l'anàlisi de l'oració composta, aportant diverses perspectives per a la seua interpretació. Així mateix, és un objectiu prioritari de l'assignatura la capacitació de l'alumne en la pràctica de l'anàlisi sintàctica i l'ús correcte de l'espanyol.Objetivos (Temporalment en valencia)
Completar la formació adquirida pels alumnes en els nivells educatius previs en l'estudi de la sintaxi oracional de l'espanyol.Desenvolupar les capacitats teòriques i metodològiques per a la pràctica de l'anàlisi lingüística en els seus nivells sintàctic i/o pragmàtic, preferentment.
Millorar l'ús correcte de l'espanyol en l'àmbit morfosintàctic.
Conocimientos previos (Temporalment en valencia)
No són necessaris.Metodología (Temporalment en valencia)
Classes magistrals amb participació activa de lalumnat en el seu desenvolupament.Classes pràctiques (pràctica de lanàlisi sintàctica).
El desenvolupament de les classes es realitzarà de la manera següent:
-Classes magistrals en què el professor anirà desenvolupant els principals continguts del temari, adaptats al nivell de lassignatura. Amb tot, és molt desitjable la participació activa dels alumnes en el desenvolupament de les classes mitjançant la formulació de dubtes, preguntes aclaridores, respostes a qüestions formulades pel professor, sollicitud de revisions, etc.
-Pràctiques de lanàlisi sintàctica.
Lassistència a classe no és obligatòria encara que sí molt recomanable, ja que es requereix ladquisició de coneixements teòrics i metodològics difícilment adquirible duna altra manera.
Evaluación
Los conocimientos teórico-prácticos que posee el alumno se valorarán mediante un examen final escrito.- Parte teórica: (30% de la nota): preguntas de carácter teórico-práctico sobre cuestiones del temario desarrolladas en clase.
- Parte práctica: (70% de la nota): análisis y comentario crítico sintáctico de oraciones (60%); reconocimiento de errores gramaticales en el uso del idioma (10%).
Para hacerse media deberá alcanzarse como mínimo un 3 en la práctica.
Las faltas de ortografía, dada la materia de la asignatura, descontarán nota: -0.5 por cada una de ellas (- 0.25 cada tilde olvidada).
La asistencia a clase, así como la participación, se valorarán positivamente para la nota final.
Temario de teoría (Temporalment en valencia)
Tema 1. La sintaxi: conceptes i mètodes.Tema 2. L'oració. Definició i classificació.
Tema 3. El sintagma. Definició i tipologia.
Tema 4. Les funcions oracionals. L'estructura del subjecte i del predicat. Els complements.
Tema 5. L'oració composta. Coordinació, subordinació i interordinació.
Bibliografía (Temporalment en valencia)
ACADEMIA ESPAÑOLA, REAL (1931): Gramática de la Lengua Española, Madrid, Espasa Calpe.ACADEMIA ESPAÑOLA, REAL (1973): Esbozo de una nueva Gramática de la Lengua Española, Madrid, Gredos.
ALARCOS, E. (1973): Estudios de gramática funcional del español, Madrid, Gredos.
ALARCOS, E. (1994): Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe.
ALCINA FRANCH, J. i BLECUA, J. M. (1975): Gramática española, Barcelona, Ariel.
BOSQUE, I. (1980): Problemas de morfosintaxis, Madrid, Universidad Complutense.
BOSQUE, I. (1989): Las categorías gramaticales, Madrid, Síntesis.
BOSQUE, I. i V. DEMONTE (dirs.) (1999): Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe Real Academia Española Fundación Ortega y Gasset (3 vols.).
CORTÉS, L. (1991): Sobre conectores, expletivos y muletillas en el español hablado, Málaga, Ágora.
CUENCA, M. J (1988): La oración compuesta (I): la coordinación, Valencia, Universidad de Valencia.
-(1991): La oración compuesta (II): la subordinación, Valencia, Universidad de Valencia.
DEMONTE, V. (1977): La subordinación sustantiva, Madrid, Cátedra.
GARCÍA BERRIO, A. (1970): Bosquejo para una descripción de la frase compuesta en español, Murcia, Universidad de Murcia.
GILI GAYA, S. (1976): Curso superior de Sintaxis española, Barcelona, Vox.
GÓMEZ TORREGO, L. (1985): Teoría y práctica de la sintaxis, Madrid, Alhambra.
GUTIÉRREZ ORDÓÑEZ, S. (1986): Variaciones sobre la atribución, Anejo 5 de la Contextos, Univ. de León.
HERNÁNDEZ, C. (1984): Gramática funcional del español, Madrid, Gredos.
HERNANZ, M. LL. i BRUCART, J.M (1987): La sintaxis. 1. Principios teóricos. La oración simple, Barcelona, Ed. Crítica.
MARCOS MARÍN, F. (1980): Curso de gramática española, Madrid, Cincel.
MARTÍNEZ GARCÍA, H. (1986): El Suplemento en español, Madrid, Gredos.
MOLINA REDONDO, J. A. (1984): Estructuras oracionales complejas en español, Málaga, Librería Ágora.
NARBONA, A. (1990): Las subordinadas adverbiales impropias en español (I y II), Málaga, Librería Ágora.
RAMOS, JOAN, R (1992): Introducció a la Sintaxi, Valencia, Tàndem.
ROJO, G. (1978): Cláusulas y oraciones, Santiago de Compostela, Verba (Anuario Gallego de Filología, anexo 14.)
-(1983): Aspectos básicos de sintaxis funcional, Málaga, Librería Ágora.
ROJO, G. i JIMÉNEZ JULIÁ, T. (1989): Fundamentos del análisis sintáctico funcional, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago.