K01 - Cultura Clàssica

Darrera actualització: 01/06/2010*

Descripció

El curs pretèn que els estudiants prenguen contacte, en una visió general, amb els referents de la Grècia i la Roma clàssiques que han perviscut fins als nostres dies: l'escriptura, la literatura, la tradició mitíca i les institucions que són alhora causa i conseqüència d'un o més models de societat.

Objectius

La programació i les classes parteixen de les consideracions següents:

1. Als nostres efectes, interpretarem que «cultura» equival a «cultura escrita», en la mesura en la qual només els documents escrits ens aporten informació sobre el món antic. Això, és clar, suposa una perspectiva eminentment filològica de la matèria, la qual cosa es correspon amb el fet que aquesta es troba adscrita a l'Àrea de Filologia Grega. És aquesta perspectiva filològica, emperò, el que delimita els nostres continguts, que altrament es troben en perpetu perill de col•lisió: amb la Història Antiga, amb la Història de la Literatura o amb la Història de l'Art.

2. Si per «cultura» entenem «cultura escrita», el primer objectiu serà estudiar com es genera aquesta, quant a abstracció de les representacions gràfiques, quant a materialitat dels textos, quant a la capacitat de codificació per escrit en el món antic i quant a les probabilitats i proporcions de llur pervivència fins a la invenció de la impremta i fins avui.

3. Atesa l'absència dels fonaments clàssics en els programes de literatures concretes, escau, en aquesta voluntat d'omplir espais en blanc, analitzar la creació dels distints gèneres literaris, llurs característiques definitòries i àmbit d'execució, bo i partint de la consideració que no són categories estàtiques sinó dinàmiques, i per tant observant les mutacions que experimenten entre el seu naixement i l'actualitat.

4. Un dels aspectes de la tradició clàssica que impregna encara considerablement les manifestacions estètiques modernes, i fins i tot la pràctica cultural quotidiana, és la mitologia, totalment desproveïda de caràcter religiós. Cal, doncs, observar les relacions entre aquest i aquella.

5. Finalment, l'estudi de les institucions s'adreça a veure en quina mesura som hereus o no del món clàssic, i la vigència que aquestes puguen tenir avui dia.

Coneixements previs

Els normals en estudiants que hagen cursat matèries humanístiques (Història, Història de l'Art, Filosofia...) al Batxillerat. És recomanable, però no imprescindible, el coneixement de l'alfabet grec.

Metodologia

Les classes consisteixen bàsicament en l'exposició i comentari dels temes pel professor, amb participació activa dels alumnes. Aquests podran realitzar, si així ho desitgen, un treball avaluable, de tema i format a determinar en entrevista amb el professor, i tota mena de lectures acordades amb aquest.

Avaluació

L'avaluació es fa sobre la base d'un examen parcial sobre els temes explicats en classe. Els alumnes que opten per la realització d'un treball, hauran de tenir en compte que aquest mai no podrà suposar més d'1/3 de la qualificació màxima possible. Les possibles lectures s'avaluaran, com a màxim, amb 1 punt per obra llegida.

Temari de teoria

A. LA CULTURA ESCRITA EN L'ANTIGUITAT.

1. Representacions gràfiques.
1.1. Orígens de l'alfabet: precedents i alternatives.
1.2. El sil•labari fenici i els alfabets grec i llatí.
1.3. Modalitats d'escriptura.
2. La materialitat dels textos.
2.1. Instruments i suports.
2.2. Les biblioteques: Alexandria, Pèrgam, Roma.
3. Els àmbits.
3.1. Escriptura i instrucció.
3.2. Públics: teatre, lectures.
3.3. Privats: mecenatge i cercles literaris.

B. CONFIGURACIÓ DE LA TRADICIÓ LITERÀRIA.

4. Les literatures grega i llatina.
4.1. Cronologies.
4.2. Conformació i pervivència dels gèneres literaris.
5. La poesia.
5.1. Èpica.
5.2. Dramàtica.
5.3. Lírica: definició i subgèneres semblants.
6. La prosa.
6.1. Historiografia: precedents i variants.
6.2. Oratòria i filosofia.
6.3. Novel•la i epistolografia.

C. PENSAMENT RELIGIÓS I MITOLOGIA.

7. La religió grega.
7.1. El panteó olímpic. Estadis previs i alternatives.
7.2. Mitologia, literatura i filosofia.
8. La religió romana.
8.1. Terminologia i equivalències.
8.2. Originalitat i adaptació.
8.3. El culte a l'emperador.
9. Factors comuns.
9.1. Espais i temps de culte.
9.2. La relació amb la divinitat: sacerdocis i ritus.
9.3. Endevinació i vaticini.
9.4. Els cultes mistèrics.
9.5. Màgia, superstició, pas al cristianisme.

D. LES SOCIETATS.

10. La vida quotidiana.
10.1. La família.
10.2. L'educació.
10.3. La casa, el vestit i l'alimentació.
11. L'individu i l'estat: les institucions politiques.
11.1. Institucions gregues.
11.2. Institucions romanes.

Bibliografia

Albrecht, M. von, Historia de la literatura romana I-II, Barcelona 1997-9.
Boardman, J. et al., eds., Lexicon iconographicum mythologiae classicae (LIMC), Zúrich, 1981-1997.
Boardman, J., Griffin, J. i Murray, O., Historia Oxford del mundo Clásico, I. Grecia. II. Roma, Madrid 1988.
Bremmer, J.N., Greek religion (Greece and Rome. New surveys in the classics; n. 24), Oxford 1994.
Buchwald, W., Hohlweg, A. i Prinz, O., Tusculum-Lexikon griechischer und lateinischer Autoren des Altertums und des Mittelalters, Múnich-Zúrich 1982.
Burkert, W., Greek religion: Archaic and classical, Oxford, 1985.
Buxton, R., El Imaginario griego: los contextos de la mitología, Madrid, 2000.
Cancik, H. i Schneider, H., eds., Der neue Pauly: Enzyklopädie der Antike, Stuttgart, 1998-.
Carcopino, J. , La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, 1993.
Cartledge, P., The Cambridge Illustrated History of Ancient Greece, Cambridge 1998.
Codoñer, C., ed., Historia de la literatura latina, Madrid 1997.
Conte, G.B., Latin Literature. A History, Baltimore 1994.
Contreras Valverde, J., Ramos Acebes, G. i iRico Rico, I., Diccionario de la religión romana, Madrid 1992.
Easterling, P.E. i Knox, B.M.W., eds., Historia de la literatura clásica de Cambridge II. Literatura Griega, Madrid 1990.
Estefanía, D. i Pociña, A., eds., Géneros literarios romanos. Aproximación a su estudio, Madrid 1996.
Fantham, E., Roman Literary Culture: From Cicero to Apuleius, Baltimore 1996.
Flacelière, R., La vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles, Madrid, 1993.
García Gual, C., Introducción a la mitología griega, Madrid 1992.
Graf, F., ed., Einleitung in die lateinische Philologie, Stuttgart 1997.
Grimal, P., Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona 1994.
Guillén, J., Urbs Roma: vida y costumbres de los romanos. I-III, Salamanca 1988.
Hornblower, S. i Spawforth, A., eds., The Oxford classical dictionary, Oxford-Nueva York 1996.
Hornblower, S. i Spawforth, A., eds., The Oxford companion to classical civilization, Oxford 1998.
Howatson, M.C., Diccionario de la literatura clásica, Madrid 1991.
Jekins, I., La vida cotidiana en Grecia y Roma, Madrid 1998.
Kenney, E.-J. y Clausen, W., eds., Historia de la literatura clásica de Cambridge II. Literatura latina, Madrid 1989.
Moormann, E.M. i Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de la historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid 1992.
Muth, R., Einführung in die griechische und römische Religion, Darmstadt, 1997.
Nesselrath, H.-G. i W. Ameling, eds., Einleitung in die griechische Philologie, Stuttgart 1997.
Nickel, R., ed., Lexikon der antiken Literatur, Dúseldorf-Zúrich 1999.
North, J.A., Roman religion (Greece and Rome. New surveys in the classics; nº 30), Oxford 2000.
Ogilvie, R.M., Los romanos y sus dioses, Madrid 1995.
Pfeiffer, R. History of Classical Scholarship from the beginnings to the end of the Hellenistic Age, Oxford 1968; History of Classical Scholarship from 1300 to 1850, Oxford 1976 (n'hi ha traducció espanyola, de l'obra sencera en un sol volum, per J. Vicuña i R. M. Lafuente: Historia de la filología clásica, Madrid 1981).

Reynolds, L. D. i Wilson, N. G. Scribes and scholars. A guide to the transmission of Greek and Latin literature, Oxford 19742 (n'hi ha trad. esp. per M. Sánchez Mariana: Copistas y filólogos. Las vías de la transmisión de las literaturas griega y latina, Madrid 1986).
Rutherford, R. B., Classical Literature: A Concise History, Malden 2005.
Scarre, C. i Cantoni, C., Atlas de la Rome antique, París, 1996.
Weeber, K.-W., Alltag im Alten Rom: ein Lexicon, Zúrich, 1995.